Bèlgica és un país federal dividit en tres regions: Flandes, Valònia i Brussel·les. No és un model de federalisme molt descentralitzat però en du el nom i una de les competències regionals és vetar els acords internacionals de comerç. Això ha provocat que la regió de Valònia, amb la meitat d’habitants de Catalunya, hagi posat contra les cordes l’aprovació de l’acord de lliure comerç que pretenien subscriure aquesta setmana la Unió Europea i el Canadà, conegut com a CETA.
Dels 75 diputats que formen el Parlament való, 47 pertanyen al Partit Socialista, Ecolo i el Centre Democràtica Humanista, tres formacions que s’oposen al CETA. Bèlgica no pot donar el vist-i-plau a aquest acord si no ho fan els parlaments de les tres regions que la conformen.
Així les coses, el president de Valònia, el socialista Paul Magnette va tenir reunions amb destacats dirigents europeus que intentaven que es fes enrere en la seva oposició al CETA. Fins i tot, la ministra de Comerç del Canadà, Chrystia Freeland, es va reunir amb ell. Freeland se’n va tornar al seu país després d’una trobada amb la premsa en la qual quasi que va plorar i on va afirmar que la millor notícia era que tornava al seu país i podria veure a les seves filles.
El Parlament i el govern valons entenen, com els centenars de milers de persones que s’han manifestat contra el CETA a diferents països europeus, que aquest acord està concebut per beneficiar més a les empreses que als ciutadans. I, vés per on, s’han saltat la norma imperant els darrers temps que fa que els polítics prioritzin els interessos de les empreses i els bancs abans que els de la gent.
Espanya no és un país federal però té un nivell de descentralització de competències superior a Bèlgica; amb permís del Tribunal Constitucional, això sí. El Parlament i el govern catalans no poden aturar el CETA. El 6 d’octubre, es va votar a la cambra catalana una moció contra el CETA i l’acord similar entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP). La moció va tirar endavant per la divisió a Junts pel Sí, ja que els diputats d’ERC es van sumar als socialistes i els de Catalunya Sí que es Pot i la CUP en l’oposició a aquests acords.
Carles Puigdemont no és Paul Magnette.
Qui fos Valonia!
