Menjar-se les notícies falses

Fora bo que a les facultats de periodisme s’estudiés l’estrany cas de l’articulista del diari The Washington Post, el nord-americà Dona Milbank, que en el seu dia es va menjar, de forma literal, l’article en el qual predeia de manera errònia que Donald Trump no guanyaria la nominació del Partit Republicà a les eleccions estatunidenques. L’agosarat periodista ja titulava el seu escrit publicat a la mítica capçalera dient: “Trump perdrà o jo em menjaré aquesta columna“, i, en guanyar la candidatura el magnat, a fe de Déu que se la va menjar.

En un vídeo de més de tres minuts penjat al web del The Washington Post, Milbank es menjava fins a vuit plats diferents cuinats amb el paper de diari en què va sortir imprès el seu article; això sí, tallats en petits trossos i alguns d’ells passats per aigua, batuts o fins i tot fregits. Entre els plats elaborats, entre d’altres ingredients, amb paper de diari i acompanyats per vi de la marca Trump, propietat del magnat, es troben ceviche, chilaquiles en salsa verda, «tacos» de xai, filet de peix, bistec fumat i cafè cubà. Bon profit.

En cap cas he trobat informació de la posterior digesta. Tampoc he sabut veure nous pronòstics de l’ínclit periodista acompanyats del conseqüent anunci d’ingesta en cas de pífia. Tot i que la immensa majoria de pronòstics així ho indiquen, s’atreveix ara Milbank a afirmar que la insípida candidata demòcrata Hillary Clinton s’imposarà al boig i estult candidat republicà Donald Trump?

S’imaginen per un moment que els periodistes espanyols i/o catalans s’agafessin el repte de Milbank al peu de la lletra i que, en cas de pronòstics erronis o notícies falses, es mengessin els diaris on van ser publicats? Vagi per endavant que jo, després de força anys en actiu, m’hauria de menjar uns quants paperots. Tot i això, crec que podria presumir d’una dieta força baixa en falsedats i equilibrada en prediccions fallides.

Però, i amb el que està plovent a Espanya i/o a Catalunya, només cal donar un cop d’ull a la premsa per albirar l’obesitat mentidera d’un bon gruix de la massa periodística d’aquests països. Temes com la corrupció dels populars o d’altri, o l’eterna i fins ara estèril constitució del nou govern espanyol, o les també infinites batalles que pul·lulen en l’ambient, com ara la del procés independentista, han general una ingent creació de notícies que no superarien ni de bon tros la prova del cotó de Milbank, i que ens les hauríem de menjar ben acompanyades de xoricets, patates, ‘cocido’ madrileny o pa amb tomàquet, i ben regades amb bons vins de les terres mares. La veritat és que els fogons no deixarien de cuinar papers de diari i, vist el panorama, m’atreveixo a pronosticar que el nou ingredient (els papers de diari) acabaria formant part de la celebrada dieta mediterrània.

El Col·legi de Periodistes hauria de prendre bona nota del model Milbanck i fomentar la ingesta de les notícies que no reuneixin uns mínims de decència deontològica i, temps al temps, ben aviat veuríem incrementar l’excés de pes entre els gasetillers del gremi. Això o em menjo les meves paraules.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides