Què hem de fer amb el negrer?

L'Ajuntament d'Ada Colau opta, de moment, per mantenir el monument dedicat al magnat Antonio López y López
Título de la imagen
Título de la imagen

Després de la penosa polèmica que va envoltar l’ominosa exhibició, durant més de 80 anys, del cos d’un boiximà dissecat al Museu Darder de Banyoles, Catalunya torna a enfrontar-se a una de les pàgines més sinistres del nostre passat: la relació de la gran burgesia que va protagonitzar la industrialització del país amb l’acumulació de capital obtingut gràcies al tràfic d’esclaus africans a Amèrica, comerç que va ser prohibit el 1820 però que molts espavilats van continuar fent il·legalment durant molts anys.

L’empresari Antonio López y López –una de les fortunes més importants de la Catalunya del segle XIX– va fer cabassos de diners amb aquesta execrable activitat. Això el va convertir en un magnat que, des de Barcelona, va deixar una forta empremta a Espanya. La denúncia, l’any 1991, del metge haitià Alphonse Arcelin contra l’exhibició del negre de Banyoles va acabar, l’any 2000, amb la seva retirada del Museu Darder i el posterior trasllat de les seves despulles a la seva terra natal, Botswana, on va ser enterrat l’any 2007 amb tots els honors. Però l’estàtua d’Antonio López, erigida per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1884, continua ocupant el seu privilegiat emplaçament, al començament de la Via Laietana.

Aquest monument va ser molt controvertit des dels seus inicis. Els vaixells de la Transatlántica, la companyia naviliera fundada per Antonio López, tenien el monopoli del trasllat de tropes a la Cuba insurrecta i al Marroc que provocaven l’exasperació de les classes populars, ja que els joves de casa bona es deslliuraven d’anar a la guerra. Per això, el setmanari La Campana de Gràcia va encapçalar una campanya contra la construcció d’aquest monument. A més, Antonio López va ser un dels conspiradors més actius contra la I República i gran promotor de la restauració monàrquica d’Alfons XII, que el va distingir amb el títol nobiliari de marquès de Comillas.

L’any 1936, en esclatar la sublevació del general Franco contra la II República, militants de la CNT van destruir l’estàtua del Negro Domingo (malnom d’Antonio López) per fer-ne munició. Després de l’ocupació feixista de Barcelona, una de les mesures que va emprendre el nou Ajuntament va ser la reconstrucció del monument a Antonio López, encarregada a l’escultor Frederic Marès, que va ser reinaugurat per segona vegada l’any 1944. 

Organitzacions com SOS Racisme, UGT, CCOO, EUiA… han reclamat en els últims anys que l’escultura d’aquest traficant d’esclaus desaparegui del paisatge urbà de Barcelona. Debades. Els alcaldesque han governat la Casa Gran des de l’any 1979 van optar per mantenir el monument a aquest magnat i també el nom de la plaça que té dedicada. Fins que la CUP-Capgirem ha decidit reobrir aquesta vella batalla, que entronca directament amb les pulsions regeneracionistes de la I i la II República.

En la moció presentada a l’últim ple municipal on es demanava l’eliminació de l’emblemàtic monument a Colom –que ha fet córrer rius de tinta– els cupaires també reclamaven la desaparició de l’estàtua dedicada al Negro Domingo. De manera sorprenent, l’alcaldessa Ada Colau; el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, i el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, estan predisposats a amnistiar aquest monument. Com a molt, valoren canviar el nom de la plaça dedicada a Antonio López i contextualitzar l’escultura reconstruïda en acabar la Guerra Civil per Frederic Marès que, tot sigui dit, és molt vulgar.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 30 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari