Catalunya continua sent, mil anys després, un territori de frontera. La geopolítica ens ha convertit en l’apèndix meridional de l’eix francogermànic que domina el Vell Continent des de la caiguda i disgregació de l’Imperi romà. L’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea no ha servit perquè l’economia catalana abandoni la mentalitat perifèrica i subsidiària. Al contrari, ha aprofundit la decadència i la degradació del nostre teixit empresarial.
Més enllà de la propaganda oficial, Catalunya “excel·leix” en el context europeu per:
*Ser una destinació del turisme de masses ‘low cost’, on l’alcohol, el tabac, les drogues, la festa i la tolerància de les autoritats són imbatibles, en comparació amb els països de procedència dels visitants. Amb prop de 18 milions de turistes anuals, Catalunya és la principal receptora espanyola de visitants estrangers. Aquesta densitat de turistes per metre quadrat és òbviament insostenible i, més enllà de la riquesa que aporten, condicionen, estacionalitzen i hipotequen la nostra economia. Una conseqüència perversa d’aquesta allau de visitants és l’escassedat i l’especulació que castiga el lloguer d’habitatges a Barcelona, davant l’explosió del fenomen dels apartaments turístics.
*Ser el paradís europeu de la prostitució, davant la increïble passivitat i permissivitat de les autoritats. La primera imatge que té un estranger que arriba a Catalunya per La Jonquera és la de les noies que fan la carretera i la del megaprostíbul Paradise, famós entre tots els camioners europeus i els francesos del Midi. Barcelona, ciutat de fires i congressos, ha trencat tots els límits en acollir en un equipament municipal, el pavelló de la Vall d’Hebron, un multitudinari saló de la pornografía patrocinat per una empresa de prostitució. Té tota la raó del món Xavier Trias quan retreu a l’alcaldessa Ada Colau aquest aberrant despropòsit que atempta contra la malmesa dignitat de les dones.
*A Catalunya hem prohibit les curses de braus… però hem convertit el país en l’escorxador d’animals més gran d’Europa. Cada any es sacrifiquen aquí més de 20 milions de porcs i més de 200 milions de gallines. És que tal vegada no pateixen aquestes pobres bèsties? La proximitat amb els mercats de l’Europa rica, la laxitud dels controls ambientals i l’explotació esclavista dels treballadors dels escorxadors -en la seva majoria immigrants forçats a enquadrar-se en falses cooperatives- fan que siguem molt “competitius” en el sector carni, un dels motors actuals de l’economia catalana.
*El ‘lobby’ de la carn té, de sempre, una gran influència en la Generalitat. Això explica que el govern aprovi sense parar la construcció de noves granges i l’ampliació de les que ja existeixen. A Catalunya ja hi ha més porcs que persones. La contaminació dels purins és esgarrifosa i ha provocat que els aqüífers de mig país estiguin plens de nitrats i, per tant, que l’aigua sigui insalubre. La irresponsabilitat de la Generalitat, la d’ara i la d’abans, és criminal. Als països civilitzats de la Unió Europea, la permissivitat i el descontrol que hi ha aquí amb els purins és impensable. Per això, podem presumir de ser tan “competitius”, ja que les granges no paguen res per evitar la contaminació que provoquen, com sí passa nord enllà.
*Quelcom semblant succeeix amb els abocadors de residus. Com constaten i denuncien els veïns, cada cop són més els camions amb matrícules estrangeres carregats de deixalles –tòxiques? perilloses?- que viatgen fins a Catalunya per dipositar-les en els abocadors que gestionen empreses privades. Qui controla què passa realment en els grans centres d’abocament de residus que tenim repartits pel territori (Can Matas, Vacarisses, Castellolí, Lloret, Tivissa…)?
*L’efecte frontera també ha fet que a Catalunya proliferi vertiginosament en els últims temps una altra “indústria”: el conreu de la marihuana a gran escala, destinada fonamentalment a l’exportació. Els mossos d’esquadra no paren de desmantellar plantacions, cada cop més grans i més sofisticades, que s’expandeixen i multipliquen per tot el territori. En aquest sentit, ens estem convertint en “el Marroc d’Europa” i d’aquí surt bona part de la marihuana que es fuma en els països de l’altre cantó dels Pirineus.
*La “desconnexió” que ja existeix entre els cossos i forces de seguretat de l’Estat (policia nacional i guàrdia civil) i els mossos d’esquadra fa que Catalunya sigui un territori especialment vulnerable. Els mossos d’esquadra no tenen accés directe a la xarxa d’Interpol i les màfies d’arreu del món ho saben i se n’aprofiten per instal·lar-se en aquest “forat negre” europeu, on constaten que tenen més llibertat de moviments que en qualsevol altre indret del Vell Continent. Les organitzacions criminals russes, ucraïneses, georgianes, balcàniques, italianes, xineses, franceses… han convertit Catalunya en el seu “santuari” particular, davant la impotència dels mossos d’esquadra, que no donen l’abast.
(En l’últim debat de política general celebrat al Parlament de Catalunya, cap d’aquests gravíssims problemes va ser abordat per cap il·lustre diputat/da. Això sí: va prosperar la hipotètica convocatòria d’un hipotètic referèndum binari d’una hipotètica independència pel mes de setembre del 2017).
