Una màquina de fer diners a costa del barri

La Sagrada Família encara l'última fase de les obres sense abordar el polèmic pla d'urbanització de l'entorn
Título de la imagen
Título de la imagen

El temple de la Sagrada Família no és només un dels reclams turístics més importants de Barcelona, amb més de 3,75 milions de visitants durant aquest últim any. És també una immensa –i sembla que inesgotable- màquina de fer diners que el converteix en intocable malgrat l’impacte negatiu que el seu èxit desbocat provoca sobre el barri que l’ha vist créixer i, de retruc, sobre tota la ciutat.

L’obra més internacional de Gaudí, amb uns ingressos de 25 milions d’euros anuals, encara ara la seva última etapa amb la idea d’acabar el projecte el 2026. Tanmateix, més enllà del ressò mediàtic que provoquen les xifres, cap govern municipal s’ha atrevit a abordar seriosament el polèmic pla d’urbanització de l’entorn del temple que amenaça amb deixar sense casa milers de veïns dels carrers de la banda sud.

LES SIS TORRES

Aquesta setmana començarà la construcció de la torre de la Mare de Déu, la primera de les sis totals, de 140 metres d’alçària. Tant aquesta torre com les quatre dels evangelistes i la de Jesús –de 172,5 metres d’alçària– seran de pedra, i per construir-les l’equip tècnic del temple que dirigeix l’arquitecte en cap, Jordi Faulí, recorrerà a una tècnica que no s’ha utilitzat mai abans a una escala tan gran. Es coneix com a pedra posttesada i consisteix en l’assemblatge de grans blocs de pedra tensats interiorment per unes barres d’acer que resistiran tant les fortes ratxes de vent com els moviments sísmics.

Si tot surt com està previst, les sis torres haurien d’estar acabades el 2020. Tanmateix, més enllà dels reptes innovadors de construcció, pràcticament ningú –i encara menys la Junta del temple– ha pensat en les molèsties que l’operació de trasllat dels immensos blocs de pedra en camions des dels afores de la ciutat fins al recinte generarà en els veïns i en el trànsit de la zona. I és que, de fet, quan es parla de la Sagrada Família es passa de puntetes sobre l’impacte que provoca al seu voltant i sobre la despesa pública que ha de fer constantment el consistori per intentar posar-hi remei amb pegats. “Els barcelonins hem pagat l’eixamplament de les voreres i paguem els agents cívics”, recorda el responsable d’urbanisme, mobilitat i medi ambient de l’Associació de Veïns de Sagrada Família, Joan Itxaso.

Si d’aquests aspectes se’n parla poc, encara se’n parla menys del pla d’urbanització dels voltants que preveu el Pla General Metropolità (PGM) del 1976 i que planteja la connexió de la façana principal de la Glòria del carrer Mallorca amb l’avinguda Diagonal a través d’un passeig de 60 metres d’amplada. El projecte faraònic afecta les dues illes de cases de l’Eixample situades entre els carrers Mallorca, Aragó, Sardenya i Marina, i suposaria l’expropiació milionària d’uns 1.200 habitatges i locals i el reallotjament forçós de centenars de famílies. Les peticions reiterades de l’entitat veïnal de modificar el PGM i eliminar les afectacions sobre les cases han caigut, de moment, en sac foradat.

Conscient de la mala imatge que una operació urbanística de tals dimensions i d’efectes tan devastadors per al barri podria provocar, la Junta constructora del temple expiatori ha evitat sempre pronunciar-se obertament sobre la qüestió. Tanmateix, a la trobada organitzada fa uns dies per explicar el sistema de construcció de les sis torres, li van preguntar a l’arquitecte en cap per les futures expropiacions. En aquest sentit, Jordi Faulí va remarcar novament que encara hi ha temps de sobres per planificar la construcció del passeig que sortirà des de la futura façana de la Glòria i que ara no els preocupa gaire, perquè estan concentrats en la complexa construcció de les torres.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides