La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el líder del PDC al Congrés dels Diputats, l’exconseller Francesc Homs, centren l’escomesa dels tribunals espanyols contra suposats actes de desobediència en el marc del procés sobiranista català.
Pel que fa a Forcadell, el Constitucional ha recorregut per primer cop a la possibilitat -atorgada pel Govern de Mariano Rajoy- d’iniciar la persecució penal dels càrrec públics que no acatin una resolució seva. En concret, ha acordat per unanimitat sol·licitar a la Fiscalia que estudiï emprendre accions penals contra la presidenta del Parlament per haver permès el debat i la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, que inicia el procés de ruptura amb l’Estat espanyol.
El passat 1 d’agost, el TC havia suspès la resolució del Parlament que iniciava aquest procés. Aquest dijous, ha expressat que els esdeveniments posen de manifest la “pretensió” de la Cambra catalana d'”incomplir resolucions del Tribunal Constitucional”.
Forcadell, en una compareixença aquest mateix dijous, ha reiterat que “vaig fer el que pertocava i ho tornaria a fer sense cap mena de dubte”, i ha denunciat “la manca de divisió de poders” a Espanya. Creu que la decisió contra ella significa que volen “convertir la Mesa en un ens censor que acabi amb la llibertat parlamentària” i en “un Tribunal Constitucional en miniatura”.
D’una altra, quant a Homs, s’ha anunciat des del Tribunal Suprem que l’instructor del cas del 9N ha demanat al Congrés el suplicatori per la seva actuació, aleshores com a conseller de la Presidència, en la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, suspesa pel TC. El fet de demanar el suplicatori, que té per objectiu procedir penalment contra Homs per desobediència i prevaricació, implica la suspensió de les actuacions en el cas fins que el Congrés respongui.
