El destí de Catalunya s’ha forjat a La Camarga

Dos restaurants amb aquest nom han estat claus
Título de la imagen
Título de la imagen

La Camarga, l’esplèndid paratge natural amb cavalls i camps d’arròs que hi ha al delta del Roine, està i estarà associada per sempre més a la història política de la Catalunya contemporània. Dos establiments de restauració que, fa anys, van decidir adoptar aquest evocador topònim per captivar la clientela han estat escenari de fets cabdals. L’un, el restaurant La Camarga, ubicat al número 117 del carrer Aribau de Barcelona. L’altre, la finca La Camarga, especialitzada en la celebració de bodes i banquets, situada al quilòmetre 29,9 de la carretera de Colmenar Viejo, a la rodalia de Madrid.

En un reservat del restaurant de Barcelona va tenir lloc, el 7 de juliol del 2010, el dinar entre l’aleshores líder del Partit Popular de Catalunya (PPC), Alícia Sánchez-Camacho, i Vicky Álvarez, la noia que acabava de trencar una tempestuosa relació sentimental amb Jordi Pujol Ferrusola, el fill primogènit de l’expresident de la Generalitat. Aquest àpat va ser enregistrat amb un aparell amagat en un gerro comprat en un basar xinès que, prèviament, havia col·locat a la taula un empleat de l’agència de detectius Método 3.

EL ‘PERDÓ DE L’OFÈS’ 

El contingut d’aquesta conversa –on Vicky Álvarez explicava detalls molt interessants sobre les activitats del Júnior en paradisos fiscals i els negocis que desplegava per mig món invertint la seva fabulosa fortuna– va quedar adormit durant més de dos anys. Fins que algú la va recuperar a finals de l’any 2012 d’un ordinador de les desertes oficines de Método 3, que havia tancat portes uns mesos abans per problemes econòmics, i la va posar en circulació perquè arribés a les redaccions d’alguns mitjans de comunicació de Barcelona i Madrid, que la van difondre.

Més de sis anys després d’aquell dinar, encara queden dos interrogants cabdals per desxifrar completament l’entrellat d’aquest episodi. Qui va encarregar als detectius de Método 3 que enregistressin la trobada de La Camarga? Òbviament, la resposta només la té Alícia Sánchez-Camacho, que va ser qui va donar la xivatada amb antelació. Qui va entrar al despatx abandonat de Método 3 i va fer una còpia d’aquest enregistrament i de la seva transcripció? Només hi ha una explicació plausible: l’exdirector de l’agència de detectius, Francisco Marco, o algú de la seva màxima confiança.

Aquests dos interrogants han quedat, en principi, enterrats després del pacte judicial del perdó de l’ofès signat entre Alícia Sánchez Camacho, que així salvava les seves prebendes polítiques, i el liquidador de Método 3. En canvi, continua viva al Tribunal Suprem la demanda de la diputada del PP, actual secretària de la Mesa del Congrés, contra EL TRIANGLE per la difusió de la conversa de La Camarga a través de la web del nostre diari electrònic.

En tot cas, els continguts essencials d’aquest enregistrament –ratificats per Vicky Álvarez davant de la UDEF i l’Audiència Nacional a finals de l’any 2012– són l’inici i la pedra angular de les investigacions policials i judicials que han acabat, en successives fases, amb la imputació del matrimoni Pujol-Ferrusola i de sis dels seus fills per blanqueig de capitals i frau fiscal, entre molts altres presumptes delictes (el setè, Oriol Pujol, està empaperat en el sumari de les ITV).

EL DINAR DE NOCES

De La Camarga del carrer Aribau a La Camarga de Colmenar Viejo. En aquesta gran finca de 500 hectàrees pròxima a Madrid s’hi va casar, el dissabte 21 de juny del 2014, un parent de l’advocat barceloní José María Fuster-Fabra (abans anomenat José María Torrellas Fuster-Fabra). Aquest lletrat, amb passat a Fuerza Nueva, s’ha convertit, amb el pas dels anys, en un dels assessors jurídics de confiança dels cossos policials, des que va portar la defensa del general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, vinculat amb la guerra bruta a Euskadi.

José María Fuster-Fabra està acostumat a moure’s en les clavegueres del poder i a mediar en casos delicats i a ell van recórrer els germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de la Banca Privada d’Andorra (BPA), quan van començar a rebre pressions policials perquè donessin detalls dels comptes que poguessin tenir amagats a Andorra destacats dirigents del moviment nacionalista català, com Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras.

Segons la versió dels germans Cierco, des del ministeri de l’Interior se’ls feia xantatge amb “rebentar-los” la seva filial espanyola Banco de Madrid si no facilitaven aquesta informació. José María Fuster-Fabra va aprofitar la seva bona relació amb la cúpula policial a les ordres del ministre Jorge Fernández Díaz per convertir la boda de La Camarga en l’escenari d’una pel·liculera trobada dels germans Cierco amb els comissaris Eugenio Pino, director adjunt operatiu (DAO) de la policia, i Marcelino Martín Blas, cap de la unitat d’afers interns, que van compartir taula amb les seves respectives parelles.

Segons ha explicat la periodista Patricia López, col·laboradora del diari www.publico.es, en el marc d’aquesta boda es va pactar que els Cierco donarien informació probatòria dels comptes de la família Pujol a canvi que s’aturessin les mesures sancionadores contra el Banco de Madrid i, per extensió, la BPA per la seva implicació en sengles operacions de blanqueig de diners investigades per la justícia espanyola: el cas Clotilde (la màfia russa) i el cas Emperador (la màfia xinesa).

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides