El secretari general del PSOE ha fet una fugida endavant a partir dels desastrosos resultats electorals dels socialistes en les eleccions de Galícia i Euskadi, d’aquest cap de setmana. Pedro Sánchez ha anunciat a la comissió permanent de l’executiva federal del PSOE, celebrada aquest dilluns, que convocarà un congrés ordinari, a principis de desembre, i eleccions primàries, el pròxim 23 d’octubre, on quedi clar qui és el líder dels socialistes espanyols.
Aquesta proposta feia setmanes que s’estava preparant dins la direcció de Ferraz, tot i l’opacitat sobre aquest extrem per part de la cúpula del PSOE, amb la intenció de sobreviure als crítics que volen la dimissió de l’actual secretari general del partit. Amb aquesta convocatòria, Sánchez podria evitar el que hi hagués en breu una dimissió de la meitat més un dels membres de la seva executiva, cosa que provocaria la caiguda immediata de l’actual direcció del partit, posant-lo en mans d’una gestora. El pròxim congrés de PSOE, ja es va convocar el passat mes de gener, però es va posposar per evitar que coincidís amb les eleccions del 26J.
En cas que es compleixi la proposta de Pedro Sánchez, començaria a comptar el termini de 60 dies des d’aquest dissabte, amb el que el 39è Congrés se celebraria els dies 2, 3 i 4 de desembre, tot i que ja amb un líder decidit, doncs les primàries se celebrarien el 23 d’octubre. Això passaria una setmana abans de la dissolució de les Corts Generals, si no acaba havent-hi formació de govern, cosa que faria que el líder del PSOE acabés sent, sens dubte, el també nou candidat del partit a les noves eleccions generals. Sánchez busca el suport de les bases per mantenir el seu no a Mariano Rajoy, i el suport a la seva estratègia d’intentar un executiu amb Podemos i Ciutadans.
De totes maneres, a Pedro Sánchez li cal el vistiplau del comitè federal del partit, per a poder convocar congrés i primàries per a finals d’octubre. Sánchez vol que siguin els militants els que decideixin el futur lideratge del partit, i evitar que sigui la lluita entre barons la que acabi decidint qui mana dins del PSOE.
A aquesta situació s’hi ha arribat, després dels mals resultats electorals d’aquest cap de setmana i de la insistència de Pedro Sánchez d’evitar la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern central, una possibilitat que no han descartat alguns dels líders territorials del PSOE, començant pel president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, o la mateixa presidenta andalusa, Susana Díaz. Tot s’ha precipitat arran dels nefastos resultats electorals del PSOE d’aquest cap de setmana, en unes comunitats autònomes, la gallega i la basca, en les que Pedro Sánchez va fer una aposta personal per a dos candidats que li són propers, Xoaquín Fernández Leiceaga i Idoia Mendia, respectivament.
Podemos comença a trencar pactes amb el PSOE
I encara estan calents els resultats electorals de Galícia i Euskadi, quan Podemos ha decidit, aquest mati, trencar el pacte de governabilitat que mantenia amb el PSOE a Castella-La Manxa. El líder castellanomanxec de Podemos, José García Molina, ha anunciat per sorpresa que donaven per trencat el pacte autonòmic amb el PSOE. Un pacte que va portar a Emiliano García-Page a la presidència de Castella-La Manxa, malgrat que Maria Dolores de Cospedal havia obtingut més diputats a les passades eleccions del 2015. Avui els 33 diputats de Parlament regional de Castella-La Manxa estan distribuïts de la següent manera: 16 del PP, 15 del PSOE i 2 de Podemos.
Ara el president García-Page es queda en minoria per a seguir governat la comunitat autònoma. El líder castellanomanxec de Podemos ha afirmat que trencaven el pacte, perquè García-Page havia decidit governar sense tenir-los en compte, i perquè el president castellanomanxec havia estat més preocupat dels problemes interns de lideratge del PSOE, que no pas de Castella-La Manxa. Aquesta decisió es veu com un avís a altres dirigents territorials del PSOE que governen amb el suport de Podemos, i que es mostren contraris a un possible pacte de futur, per al govern d’Espanya, entre les dues formacions polítiques.
