Una Catalunya, dos pregons

Moltes festes majors compten amb un pregó oficial. És a dir, una conferència o una proclama feta des d’un saló o des del balcó municipal per donar el tret de sortida a les activitats festives i lúdiques. A Catalunya i a mig món. El pregó que més m’ha tocat el cor els darrers temps és el que va fer el periodista Antonio Pampliega, fa uns dies, a Mejorada del Campo, el poble madrileny on va néixer. Pampliega va estar segrestat durant deu mesos per gihadistes a Síria.

És un jove periodista carregat de bones intencions. Va posar en marxa una recollida de material escolar pels nens i nenes d’Alep, una de les ciutats més martiritzades per la guerra. Li van pagar la bona fe amb la privació de la llibertat, juntament amb dos companys periodistes més. No és un gran orador, però les seves paraules van emocionar els que l’escoltaven a la plaça d’Espanya de Mejorada del Campo.

Espanya és, precisament, la paraula que no agrada al sector de Catalunya que ha decidit organitzar un pregó paral·lel a l’oficial de les festes de la Mercè, a Barcelona. L’oficial el pronunciarà el periodista i escriptor Javier Pérez Andújar, que no és de la corda dels independentistes.

En un país normal no seria gens d’especial que s’organitzés un pregó alternatiu al triat per les autoritats municipals. De fet, hi ha festes majors que compten amb activitats paral·leles a les oficials. La del barri de Gràcia, per exemple. Però, com diuen els independentistes, Catalunya no és un país normal. I d’aquí ve la crispació que acompanya la polèmica del pregó de la Mercè d’aquest any.

Ja és habitual que la lectura del pregó i, sobretot, la sortida del pregoner o pregonera i l’alcalde o alcaldessa al balcó municipal sigui rebut amb divisió d’opinions, aplaudiments i xiulets. Sortosament, aquesta diversitat de criteris mai no acaba a bufetades, la qual cosa, segons com, pot resultar, fins i tot, sorprenent.

Dijous ens podem trobar amb independentistes que vagin a xiular Pérez Andújar a la plaça de Sant Jaume i antiindependentistes que vagin a xiular Toni Albà quan faci el seu pregó alternatiu al Pla de Palau. Amb una mica de sort, els públics es repartiran per afinitat i simpatia amb el pregoner i no hi haurà ni xiulets ni esbroncada.

El problema serà per Catalunya Ràdio i TV3, que hauran de triar quin pregó transmeten en directe. La professionalitat els obligarà a transmetre l’oficial. Les pressions des de dalt i la lluita sectària en què estan immersos els demanarà que transmetin també l’alternatiu. Què faran?

Sort que als barcelonins i barcelonines encara ens queda BTV.

(Visited 38 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari