Els interessos de les grans corporacions dels Estats Units a Europa semblen estar de pega els darrers dies. Més enllà de la sanció imposada per la Comissió Europa a la multinacional nord-americana Apple -13.000 euros per beneficis fiscals obtinguts a Irlanda més interessos-, no deixen d’emergir veus rellevants que pinten un futur negre per a les negociacions del Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP).
La darrera veu que ha sonat en aquest sentit és la del secretari d’Estat de Comerç de França, Matthias Fekl, que ha anunciat que el seu país plantejarà en una cimera el setembre que s’aturin les rondes de negociacions pel TTIP (catorze fins ara), que els EUA i la UE porten en secret els darrers anys.
A banda de Fekl, que ha avançat que sol·licitaran una paralització definitiva, el president François Hollande s’ha referit a “desequilibris evidents” en les negociacions i ha assegurat que les converses “no podran arribar a un acord d’aquí a finals d’any”. “França no el podrà aprovar”, ha afegit.
Aquesta afirmació xoca frontalment amb la posició de la Comissió Europea, que havia difós aquest dilluns que mantenien com a objectiu enllestir les negociacions abans d’acabar el 2016 (coincidint, per cert, amb la recta final de l’etapa de Barack Obama com a president dels EUA).
La reacció de la Comissió es va conèixer poc després que, des d’Alemanya, el vicecanceller i líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, afirmés que les negociacions havien fracassat de facto malgrat que ningú ho admetia. El ministre d’Afers Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, per la seva part, ha ubicat les posicions dels negociadors “a molta distància”.
