L’expressió que ha fet fortuna per parlar de la topada entre partidaris i contraris de la independència de Catalunya és la de “xoc de trens“. No se sap ben bé cap on van aquests trens però es dóna per fet que, més aviat o més tard, han de xocar. De moment, hi ha hagut topadetes, que s’han resolt omplint els formularis que recullen les incidències corresponents. Ningú no ha pres mal. Ni tant sols els polítics que han passat pels tribunals s’enfronten a penes de presó.
Però, si hem de fer cas del que ens diuen els experts en la matèria ‘processista’, ara va de debò. En els propers mesos es produirà el xoc definitiu. S’ha acabat la broma! N’hi ha que desitgen que aquest xoc es produeixi ja. Com els estudiants que tenen un examen molt important o els seguidors d’un equip esportiu que juga una final decisiva. Esperen que passi el dia zero per poder respirar alleujats. Es tregui bona nota o se suspengui l’examen o es guanyi o perdi la final esmentada.
N’hi ha, en canvi, que no sabrien viure sense aquesta tensió. No sabrien viure perquè el sentit de la seva vida es limita a aquest debat. O perquè han fet del procés la seva forma de vida i sense ell se l’haurien de buscar per una altra banda.
A l’Assemblea Nacional Catalana aposten perquè el xoc es produirà en els propers mesos i, per això, s’han gastat molts menys diners en la preparació de la propera Diada que en la de l’any passat. La Diada és un instrument per aconseguir la independència. No independentistes, absteniu-vos!
Què han de fer, doncs, els no independentistes aquest Onze de Setembre i els propers mesos? Creuar-se de braços i esperar per veure qui en surt més ben parat de la topada de trens? De moment, han descobert que si aixequen els ulls, a més de les estelades que campen per moltes finestres, algun que altre edifici públic i als sopars lúdic-institucionals de Cadaqués, potser veuen l’avioneta de Societat Civil Catalana que passeja per les platges del Maresme amb una pancarta on s’hi llegeix “Jo, Espanya”. Així, amb ‘ny’.
Els independentistes enlairen també estelades, lligades a globus de fira o aerostàtics. Confiem que no patim un xoc d’avions, abans del xoc de trens.
El xoc de vianants és inevitable. Ho veu i ho diu fins l’abat de Montserrat. El dubte és si, després de la topada, els ciutadans implicats es demanaran mútuament perdó o acabaran a bufes.
