L’aterratge de la franquícia del Museu Hermitage a Barcelona sembla un culebró. El projecte cultural privat, beneït pels governs convergents business friendly d’Artur Mas i Xavier Trias però actualment sense cap suport institucional, s’arrossega des del 2012 envoltat de misteri per l’origen de la inversió i amb un cúmul de localitzacions fallides. L’última proposta és que el futur museu s’instal·li en un terreny del Port de Barcelona destinat a luxosos iots. L’edifici de nova construcció, situat a tocar de l’hotel W, formaria part de l’exclusiu port esportiu Marina Vela que el totpoderós Sixte Cambra està construint a la nova bocana del port que presideix i aniria de la mà d’un elitista projecte urbanístic que representa un exemple més de la descarada privatització de l’espai públic de la ciutat.
Presentació amb bombo i platerets
Els caps visibles del projecte, el físic Jorge Wagensberg i l’arquitecte Eugenio Pallarés, van presentar l’Hermitage català el 17 de juny passat a la Llotja de Mar. L’acte va crear una gran expectació mediàtica i un dels polítics que més entusiasme va mostrar va ser l’exalcalde Trias, un dels mentors d’aquesta criatura juntament amb l’expresident Mas i l’exconseller de Cultura Ferran Mascarell, que són els que van firmar fa quatre anys a Moscou el protocol amb la viceministra de Cultura russa, Alla Iurievna Manilova. El futur edifici, obra de l’arquitecte Iñigo Amézola, tindrà una superfície de 15.000 metres quadrats i costarà uns 38 milions d’euros. La previsió és que la primera pedra es col·loqui a principis de l’any que ve i que el nou museu obri les portes el 2019, tot i que encara s’estan buscant inversors.
Segons va explicar Wagensberg, abans responsable museístic de Cosmocaixa, l’Hermitage BCN preveu aconseguir unes xifres rècord de públic a partir d’una proposta innovadora que passa per explicar la història de la humanitat lligant la ciència amb l’art. Tindrà una exposició permanent i diverses sales per a mostres itinerants que s’alimentaran dels dos milions de peces que formen part de l’exquisit fons del seu germà gran de Sant Petersburg. Els impulsors calculen atraure uns 500.000 visitants anuals, i perquè la inversió sigui rendible cobraran uns 18 euros d’entrada.
Per fer caixa compten sobretot amb els turistes, començant pels creueristes, i amb els milionaris que triïn Barcelona per fondejar el seu iot de 50 metres d’eslora.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
