La comèdia s’ha acabat

Amb les eleccions del 26-J es tanca un llarg període d’incertesa política a l’Estat espanyol… i s’obre un llarg parèntesi de quatre anys dominat novament per la preeminència del PP, aquest cop obligat a negociar i a pactar. Les urnes han reforçat Mariano Rajoy, això és irreversible. Governarà, segons totes les previsions, amb el suport de Ciutadans i l’oposició, ‘ma non troppo’, del PSOE.

A Catalunya les cartes també estan marcades. Els mals resultats electorals de CDC aquest 26-J i l’olla de grills en què queda subsumit el partit fundat per Jordi Pujol i refundat per Artur Mas fan que sonin campanes electorals. La pedra de toc és la moció de confiança al president de la Generalitat que s’ha de votar passades les vacances d’estiu.

Malgrat els esforços impostats del sometent mediàtic subvencionat per presentar Carles Puigdemont com un ‘crack’ de la política mundial, la realitat és que és un bon noi carregat d’il·lusions però que no té cap mena de substància ni de solvència. Fins i tot ha perdut les eleccions davant d’ERC a la ciutat de Girona, d’on era alcalde! Veure’l, obedient, al costat del rei Felip VI en l’acte de lliurament, divendres passat, dels premis de la Fundació Princesa de Girona és la prova fefaent de la seva clamorosa fragilitat.

Esquerra Republicana (ERC) té l’oportunitat històrica de reconquerir la presidència de la Generalitat, després d’una llarguíssima travessa del desert. Ara o mai. La descomposició de CDC i les enormes febleses i contradiccions que envolten el seu procés de refundació fan que l’old party republicà estigui en condicions de consolidar-se com la força nacionalista hegemònica, enterrant les restes del pujolisme i capitalitzant les brases del sentiment independentista. Per això cal que les eleccions s’accelerin, abans que el catalanisme conservador tingui temps de refer les seves estructures caciquils i clientelars al territori.

El projecte de Junts x Sí està en fallida i el ‘procés’ ha arribat a un carreró sense sortida. Ni DUI ni RUI. Perllongar aquesta agonia durant un any més és un error estratègic que ERC no es pot permetre. El mapa electoral sorgit de les eleccions del 26-J no té res a veure amb la correlació de forces que hi ha al Parlament de Catalunya. Per tant, el més coherent és la dissolució anticipada de la cambra i la convocatòria de noves eleccions a finals d’any.

El vicepresident d’Economia i Finances, Oriol Junqueras, ha posat en marxa el compte enrere per acabar amb aquesta comèdia de mal gust. Amb la decisió de reactivar el BCN World, un projecte que provoca l’oposició epidèrmica i frontal de la CUP, està posant en safata que els anticapitalistes, que tenen la paella pel mànec, deixin caure el president Carles Puigdemont en la pròxima moció de confiança. Per fer-ho més evident, ERC s’ha posat d’acord amb Convergència per revocar l’alcalde cupaire de Monistrol de Calders, Ramon Vancells, fet que suposa una ‘declaració de guerra’ sense embuts.

El negoci del joc ha acompanyat tota la tumultuosa història de Convergència. La tèrbola adjudicació de les loteries catalanes a una empresa participada per una misteriosa societat instrumental radicada en paradisos fiscals i el cas Casinos de finançament il·legal del partit ja haurien d’haver significat, 35 anys enrere, la caiguda del govern de Jordi Pujol. En aquell moment, la conxorxa corrupta de CDC amb els poders judicial i mediàtic ho va impedir.

Però heus aquí que la ruleta torna a ser determinant en l’esdevenidor de Catalunya. En aquesta ocasió, la ‘jugada’ d’Oriol Junqueras de promoure la construcció de dos casinos en els terrenys de la Caixa a Vila-seca i Salou implica que la CUP no pot donar ni donarà suport a la moció de confiança que defensarà el president Carles Puigdemont. La legislatura dels 18 mesos que ens havia de portar al llindar de la independència s’ha acabat abans d’hora. “Rien ne va plus!”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides