Al film Demain (Demà), realitzat per Cyril Dion i Mélanie Laurent, el director d’un centre d’ensenyament finlandès comenta orgullós que, tot i que estan en un barri pobre, i precisament per això, disposen d’un edifici escolar espectacular. A Catalunya, es continua fent classe en més de 1.000 barracons.
N’hi va arribar a haver 1.100, i en algun moment van baixar fins als 950, però sempre hi ha hagut molts barracons escolars a Catalunya. Ara hi ha uns 200 centres escolars que funcionen en aquest règim, a causa d’una política que s’ha basat en una cosa tan elemental com l’oferta i la demanda, que sens dubte els resulta molt familiar als seus mentors. Així, quan es detectava creixement de població en una zona, s’obria una escola només per a nens de P3. Si en dos o tres anys aquest creixement no es consolidava, s’eliminaven els barracons, s’acabava tancant l’escola o es fusionava amb una altra. Ara s’estan habilitant nous barracons, sobretot en el cicle de secundària, perquè no s’ha construït prou i hi ha pocs instituts.
Tot això, amb l’agreujant de la falta de previsió, perquè en un institut és possible saber quants alumnes pot haver-hi a llarg termini, atès que els alumnes hi entren amb dotze anys. Comptabilitzant els nens de primària que accediran algun dia a l’institut, no és difícil calcular-ho. Cosa que no passa quan arriben a P3. En aquell moment només es poden calcular les places per intuïció, encara sense xifres. Se solen elaborar previsions a partir de l’índex de nupcialitat, del percentatge de dones en edat fèrtil, de la taxa de natalitat de la zona, etc., però mai amb resultats fiables.
Construccions permanents
Entre els dos centenars de centres escolars que funcionen en barracons, n’hi ha que són escoles pràcticament des de P3 fins a 6è i altres que només tenen tres o quatre cursos. També hi ha escoles que estan creixent i que podrien, en un moment donat, passar a un edifici construït sense necessitat d’estar vuit o nou anys al barracó. Però, esclar, aquesta és la teoria. En la pràctica hi ha centres en què no es produeix un creixement demogràfic significatiu, que potser en un any poden suprimir els barracons, i en canvi altres, sobretot si es fa valer una situació econòmica dolenta i encara que hi hagi un creixement demogràfic important, que poden acabar consolidant-se totalment com a escoles en barracons.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
