Un avantatge de ser president de Mesa un dia d’eleccions és que no pots estar al corrent de com evoluciona la nit des de l’aparició dels primers sondejos a peu d’urna fins la consolidació dels resultats definitius. Així, després de comptar els vots dels diferents partits i candidats al Congrés i al Senat i de portar els sobres corresponents a la Ciutat de la Justícia vaig connectar amb els mitjans de comunicació que transmetien el final de la jornada.
I aquest final consistia en la intervenció del president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, davant els seus seguidors concentrats a la porta de la seu del Partit Popular, a Madrid. A aquella seu hi ha passat de tot els darrers anys: empreses que hi han treballat cobrant en negre, repartiment de sobres a dojo plens de diners també en negre entre els dirigents del partit, tresorers que s’emportaven els diners d’amagat a l’estranger, presidents del partit que animaven aquests tresorers a ser forts malgrat que els havien empresonat per les seves trapelleries,…
Tant li fa, militants i simpatitzants del PP no afluixen i van aconseguir que aquest partit incrementés el seu nombre de diputats i vots en les eleccions generals repetides. No està clar que puguin continuar governant però ho tenen més a prop que abans de fer el recompte de vots, diumenge.
I el so i les imatges que m’arribaven des de la seu popular em recordaven aquells crits de “Pujol, enano, habla castellano”, emesos al mateix lloc, quan per primer cop el PP va superar el PSOE en vots, a les eleccions de 1996. Entre càntics de “yo soy español, español, español” em temia que, en qualsevol moment, es llancessin a cridar “Puigdemont, enano, habla castellano”. No ho van fer, la qual cosa no és obstacle perquè independentistes com l’actual president de la Generalitat hagin interpretat el resultat de les eleccions com a una demostració que la separació de Catalunya de la resta d’Espanya és ara més necessària que mai.
Pensava, escoltant aquella cridòria, que allò que cal, més que mai, és un PPexit. Però, misteriosament, molts espanyols s’entossudeixen a complicar-lo. Quasi vuit milions ho han expressat amb el vot a aquest partit.
Servirà d’alguna cosa que deu milions i mig hagin votat pel PPexit dipositant paperetes socialistes i de Podem a les urnes?
