Aquesta vigília de Sant Joan de l’any 2016, el Regne Unit ha votat per la seva autodestrucció. En un país de només 65 milions d’habitants, plenament inserit en la civilització d’Internet i amb una moneda –la lliura esterlina- que ja no pintarà absolutament res entre el dòlar i l’euro, la decisió de sortir de la Unió Europea és, ras i curt, un suïcidi polític i econòmic.
Entre les múltiples i traumàtiques conseqüències que s’albiren en el futur immediat hi ha el desmembrament de l’illa i la fi de la corona britànica, representada per la reina Elisabet II.
Escòcia reclama, amb tota la coherència, la celebració d’un segon referèndum d’independència que, aquesta vegada, guanyarà sense embuts. Irlanda del Nord explorarà i activarà, amb convicció, la reunificació de l’Eire.
L’esfondrament de la lliura esterlina condemna el país a una hiperinflació i a l’extinció de la City de Londres com a referent del mercat financer europeu.
Les restes de l’antic imperi britànic (Gibraltar, les Malvines…) es buscaran ben aviat la vida fora de l’òrbita de Londres. El seu sistema de paradisos fiscals a les illes del Canal i del Carib haurà de penjar el cartell de ‘closed’.
La indústria instal·lada en territori britànic buscarà, amb urgència, la seva deslocalització al continent. De ser terra de promissió, el que quedi del Regne Unit passarà a ser un lloc d’on cal fugir-ne cames ajudeu-me.
La inestabilitat política serà total en els pròxims anys. L’UKIP, el partit xenòfob d’extremadreta de Nigel Farage, és el gran vencedor moral del Brèxit i així ho hauran de confirmar les urnes en els comicis a venir. La incapacitat de la corona britànica per gestionar aquest caos pot comportar l’extinció de la dinastia dels Windsor i la proclamació d’una república anglesa. Torna l’espectre d’Oliver Cromwell.
Els ‘corsaris’ de la City, que es freguen les mans amb els enormes beneficis que han obtingut amb l’especulació a favor del Brèxit, ben aviat es trobaran davant el precipici de la ruïna més absoluta. La frivolitat i el populisme, quan van de la mà, provoquen la devastació dels pobles, com és el cas de la Gran Bretanya.
Els ideals de la fraternitat, de la llibertat i de la tolerància van néixer en les lògies maçòniques angleses al segle XVIII i van marcar l’inici dels grans canvis polítics que han il·luminat el món occidental. La Revolució francesa i la Constitució dels Estats Units d’Amèrica són conseqüència directa d’aquest potent impuls civilitzador. També ho és el lent i laboriós procés de construcció europea, que ara ha quedat desorientat.
El Brèxit dóna ales al retorn del feixisme. Els partits ultranacionalistes i d’extremadreta del Vell Continent exulten amb els resultats d’aquest referèndum i reclamen fer-ne també a llurs països per continuar la destrucció de la Unió Europea. Paradoxes cruels de la història: si, en el passat, la Gran Bretanya era admirada per ser un focus irradiador a tot el Món dels valors democràtics i dels drets humans i un heroic baluard en la lluita contra el nazisme, des d’aquest 23-J representa tot el contrari. És un cau on regna la ‘bèstia’ de la xenofòbia, la intolerància i la barbàrie.
La diputada laborista Jo Cox, assassinada a mans d’un abrandat partidari del Brèxit, ha estat la primera víctima mortal d’aquest neofeixisme que ha arrelat i ha guanyat el referèndum a la Gran Bretanya. El seu exemple ens ha d’esperonar en el combat permanent contra els qui ens volen guiar cap a l’imperi de les tenebres.
Diuen els analistes que el vot del ‘leave’ ha estat motivat, en gran mesura, pel rebuig a la immigració. Les catastròfiques repercussions econòmiques que tindrà la sortida del Regne Unit de la Unió Europea farà que siguin els britànics els qui hauran d’emigrar massivament de la seva illa per intentar guanyar-se la vida…
