El Cidob demostra que el Sol gira entorn de Catalunya

El Centre d’Informació i Documentació Internacionals de Barcelona (Cidob) va ser creat el 1973 per impuls d’un col·lectiu de persones disconformes amb una realitat mundial dominada per l’imperialisme i el poder dels països rics, liderats pels Estats Units. Josep Ribera va ser una d’aquestes persones i va dirigir el Cidob durant 35 anys.

Sota la gestió de Ribera, el Cidob es va convertir en un centre de prestigi i referència per entendre el món i els seus analistes eren sovint convocats pels mitjans de comunicació per explicar les raons dels nombrosos conflictes que l’afectaven. Jordi Vaqué, un d’aquests analistes, va substituir Ribera en la direcció del centre, mentre que l’ex-alcalde de Barcelona Narcís Serra en va assumir la presidència, l’any 2000. Posteriorment, el 2010, l’exalt responsable de la Política de seguretat comuna europea Javier Solana va ser nomenat president d’honor.

Eren temps en què els socialistes comptaven amb la majoria en el patronat de la Fundació Cidob, on hi són representats l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el ministeri d’Afers Exteriors. A moltes institucions catalanes hi ha, però, en els darrers temps, opcions polítiques independentistes. I a aquestes opcions no els agrada la tebior independentista de l’home que van situar en la presidència del Cidob quan van poder imposar-lo, el 2012. Aquest home era Carles Gasòliba.

Pràcticament des del dia del seu nomenament li van xiular les orelles per les crítiques que rebia per no lliurar aquest think tank a la causa del ‘procés’. Massa preocupació per la pobresa a l’Àfrica o la guerra de Síria i massa poca per la causa important, l’única, la independència de Catalunya, li recriminaven. Durant un temps va mantenir-se ferm. Fins i tot, va aconseguir fer fora del Cidob un analista fool que li havia col·locat l’aparell convergent, Marc Gafarot, que malmetia el respecte que s’havia guanyat el centre amb intervencions públiques defensant la necessitat i encert de crear un exèrcit català.

Però, al final, Gasòliba ha llençat la tovallola. Un altre càrrec que queda lliure i al qual poden optar aquells que no li fan fàstics a defensar el que calgui per tal d’estar en el costat adequat de la història. Si hi ha historiadors disposats a defensar que la Guerra Civil va ser una confrontació entre Espanya i Catalunya, per què no hi pot haver un think tank que defensi que el Sol gira al voltant de Catalunya?

Podríem fer una porra per veure qui assumeix el repte.

Mori la intel·ligència, visqui la independència!

(Visited 30 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari