Entre l’abundosa documentació judicialitzada que ha generat, fins ara, el cas Pujol hi ha un episodi, per a mi, especialment esfereïdor i determinant: és la declaració voluntària que va fer el primogènit del clan, Jordi Pujol Ferrusola, davant el magistrat de l’Audiència Nacional, José de la Mata, el passat 11 de febrer.
En el decurs d’aquest llarg interrogatori, Jordi Pujol Júnior va admetre, explícitament, que la seva mare era titular d’un dels comptes que, sota el paraigua de la societat instrumental Kopeland Foundation, va obrir l’any 2011 a Panamà. El nom clau d’aquest compte era, precisament, “Madre” i, abans de la seva extinció, el 8 d’agost de 2014 –poc després de la confessió autoinculpatòria de l’expresident de la Generalitat-, hi constava un saldo de 838.244 euros d’origen ignot.
Evidentment, els mitjans de comunicació subvencionats de Catalunya –gairebé tots- han passat de puntetes o han obviat aquesta sorprenent declaració de Jordi Pujol Júnior. Marta Ferrusola, la “mare de la pàtria”, tenia un compte al paradís fiscal Panamà! No és una intoxicació maliciosa de la UDEF ni de les “clavegueres” de l’Estat per perjudicar el “procés sobiranista” de Catalunya: ho confessa el seu mateix fill primogènit davant el jutge! Com s’acostuma a afegir en aquests casos: “No hase falta desir nada más”.
El “diuen, diuen, diuen” de l’expresident de la Generalitat al Parlament de Catalunya queda totalment confirmat després d’aquesta constatació: la seva dona –”Això és una dona!”-, a més d’Andorra, tenia un compte a Panamà. La imatge de l’exprimera dama associada a aquest celebèrrim paradís fiscal caribeny –centre neuràlgic del “diner brut” internacional- és espaterrant i hauria quedar fixada, per sempre més, en els annals de la història de Catalunya.
El compte “Madre” de la Kopeland Foundation és el paradigma del país que hem viscut i patit en els últims 35 anys. També hauria de ser el punt final. Però no: Artur Mas –el “vuitè fill” de Jordi Pujol- és l’encarregat de pilotar la “refundació” de Convergència Democràtica i nombrosos dirigents que han “mamat”, crematísticament i política, d’aquest règim nefast de corrupció i “omertà”, continuen còmodament instal·lats en les estructures de poder de Junts x Sí.
Si Catalunya vol tirar endavant ha d’arrencar aquesta pàgina de la història i tallar tots els caps de la hidra abans que no es tornin a multiplicar. Esquerra Republicana, per activa i per passiva, està donant respiració assistida al “monstre” per tal que pugui reorganitzar-se i tornar a apoderar-se del país. Els noms que sonen per a aquesta “refundació” de Convergència –Germà Gordó, Jordi Turull, Josep Rull…- són tots ells hereus directes de les pràctiques mafioses del pujolisme. Van ser abduïts pel discurs del “conducator“, es van beneficiar de la seva protecció i porten inoculat el “virus” de l'”affairisme“, que tant de mal ha fet a la noble causa del catalanisme.
Per cert, estem a l’espera de més notícies de Kopeland Foundation. Aquesta societat “penja” de l’entitat Global Services Advisory, radicada al paradís fiscal de Belize. Les informacions extraoficials aconseguides fins ara parlen que sota aquesta estructura fiduciària s’hi amagaven uns 3.300 milions d’euros. De qui eren? On han anat a parar, després de la seva precipitada dissolució? On són? Tot arriba…