Artur Mas, expresident de la Generalitat, a la convenció de la Joventut Nacionalista de Catalunya: “Malgrat que hi ha una majoria d’esquerres, el principal escull es diu Catalunya i es diu referèndum”. Parla del debat d’investidura fallida del socialista Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol.
El fins fa un parell de mesos president català accepta, per tant, que no es pot descartar la tornada a la pantalla del procés on la consigna era “volem votar”. Al seu successor, Carles Puigdemont, en canvi, li va encarregar tirar endavant el procés independentista sense cap referèndum per enmig.
Se suposa que estem en una pantalla on un Super Mario Bros, vestit amb una estelada, va vencent els obstacles que ens separen del dia de la proclamació de la independència, peti qui peti. Això hauria de passar d’aquí a 18 mesos (16 si descomptem els que han passat des de la presa de possessió de Puigdemont).
Plantejar ara el tema del referèndum com a solució de l’escull de Catalunya sembla que hauria de ser un recurs dels unionistes que volen posar pals a les rodes de l’autopista cap a la seva separació d’Espanya. Que Mas el posi ara sobre la taula i, a més, davant el jovent convergent, que sempre han estat els més engrescats del partit de Jordi Pujol (encara ho és, no?) per la causa independentista deu haver descol·locat més d’un d’aquests joves. D’aquests joves i dels no tan joves i no tan convergents que comparteixen la voluntat independentista.
Més que a un joc consistent a passar pantalles, el procés s’ha instal·lat en un joc de l’oca on Artur Mas ha caigut a la casella del pou i ha d’esperar que algun unionista hi caigui per poder sortir-ne i seguir avançant. El pitjor que et pot passar en aquest joc és que arribis a una casella del final, que tiris el dau, et surti un sis, rebotis i vagis a parar a la mort. I morir, al joc de l’oca, vol dir tornar a la casella de sortida.
Costa d’imaginar una tortura pitjor!
