Tres dies en una ciutat sense estelades

Aixecar el cap, mirar els pisos que t’envolten i no veure cap estelada penjada a les finestres i balconades és tota una novetat pels que vivim a Barcelona ciutat. Per això, viure tres dies a Madrid és com una mena de desintoxicació visual curiosa. Sensació que comparteixen els catalans que viuen en determinats barris de les ciutats de l’àrea metropolitana barcelonina.

No es pot dir que les estelades són substituïdes a Madrid per rojigualdas. Hi ha banderes espanyoles per molts indrets però sense l’exhibicionisme que es percep als Estats Units amb la seva o la presència militant de les estelades a Catalunya.

A l’hotel no tenen sintonitzada TV3 o el 3/24 i Catalunya Ràdio i RAC 1 no hi arriben per les ones hertzianes.

En aquestes condicions, el debat sobre el ‘procés’ es relativitza. Se’t fa estrany engegar el televisor i no trobar-te debats amb majoria absoluta de tertulians independentistes o informacions esbiaixades a favor de la causa patriòtica. A canvi, al televisor de l’hotel et topes amb un grapat de televisions ‘carques’ que produeixen una aversió considerable.

Se sent parlar català pels carrers de Madrid, això sí. Turistes o gent que hi treballa. I, fins i tot, et topes amb cartells enganxats per les parets i els fanals com el que convoca a l’acte de Podemos-Madrid sobre ‘Plurinacionalitat i pàtria’, el dilluns 22, al centre cultural Lope de Vega. S’anuncien les intervencions d’Iñigo Errejón i representants de les opcions de la seva formació política a Catalunya (Xavi Domènech), País Valencià, Andalusia, Galícia i Euskadi. Una mà amb dits de diferents colors i fent la senyal de victòria acompanya el títol de l’acte: ‘Plurinacionalidad y patria’. Em quedo amb les ganes de saber de quina pàtria es parlarà. L’espanyola? La de cada comunitat? La de totes dues?

Abans de marxar passo per un quiosc a comprar el diari. Només els queda El Mundo, La Razón i ABC. Compro el primer i quan vaig a pagar el dependent m’entrega el suplement dominical.”¡Mire! Un pensador”, diu. A la portada hi ha una cara enorme del futbolista del Barça, Gerard Piqué, i unes frases extretes de l’entrevista que li fan a l’interior de la revista: “Jugo per Espanya perquè sento que he de jugar. Perquè tenim una selecció que és la rehòstia i perquè ara mateix sóc espanyol”.

Li faig un mig somriure al dependent i marxo. Haurà detectat el meu origen només per la forma com he pronunciat ‘gràcies’?

Quan arribem a Barcelona ja és de nit. Les estelades no es veuen. M’esperen l’endemà.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides