Felip Puig ha marxat de la conselleria d’Empresa i Ocupació sense fer els deures. La Llei 9/2014 de seguretat industrial, aprovada el 31 de juliol de 2014, establia, en la seva disposició 5a, que “el Govern, en el termini de nou mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’aprovar un projecte de Llei que reguli el règim jurídic de les estacions d’inspecció tècnica de vehicles”. Els nou mesos van passar amb escreix i Felip Puig va abandonar el càrrec el passat dia 14 de gener sense haver presentat el projecte de llei sobre les ITV al qual estava obligat.
El seu successor, Jordi Baiget, rep una herència enverinada. Les ITV, arran de l’escàndol que ha acabat amb la carrera política d’Oriol Pujol, predestinat pel seu pare a assumir la presidència de la Generalitat, són “matèria explosiva”. A CDC hi ha “pànic” a remoure aquest tema, però les reiterades sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que han invalidat les disposicions dictades sobre les ITV en època del Tripartit, obliguen el govern de Carles Puigdemont a moure fitxa.
En concret, el TSJC ha anul·lat el Pla Territorial que fixava la distribució de les ITV a Catalunya durant el període 2010-2014, la convocatòria del concurs que es va fer l’any 2010 i la distribució de les concessions decidida pel conseller Josep Huguet. Actualment, aquestes sentències estan pendents de la resolució final per part del Tribunal Suprem (TS). El passat 15 d’octubre, i a instàncies del TS, el Tribunal de Justícia de la UE va emetre un dictamen en el qual desautoritzava les limitacions que posa la Generalitat per a la implantació de les ITV en considerar que són una “restricció” a la llibertat d’establiment d’empreses.
Mercat captiu
Aquesta paràlisi, que s’arrossega des de fa cinc anys, té dos efectes evidents: d’un cantó, manté el privilegi de les cinc empreses adjudicatàries del concurs de l’any 2010, que es reparteixen el “mercat captiu” dels 2,5 milions de vehicles que cada any passen la ITV a Catalunya, amb una facturació conjunta superior als 100 milions d’euros; de l’altre, impedeix la implantació de noves estacions d’inspecció, fet que converteix Catalunya en una estrambòtica excepció en el conjunt dels països de la Unió Europea, on aquest sector està liberalitzat i és obert a la competència.
D’aquesta situació de buit legal i d’inseguretat jurídica n’ha estat víctima l’empresa OCA ITV, que l’any 2010 va ser adjudicatària -a través d’un concurs públic- d’un terreny municipal a la Meridiana de Barcelona per construir-hi una ITV, amb una concessió de 35 anys. Des d’aleshores ha anat pagant religiosament el cànon de superfície a l’Ajuntament, però mai no ha aconseguit l’autorització de la Generalitat, al·legant que el Tribunal Suprem té l’última paraula. Ara OCA ITV reclama, endebades, que li retornin els 21.939,26 euros abonats a les arques municipals.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
