El capatàs convergent

Artur Mas converteix Francesc Sánchez en el número dos 'de facto' de Convergència perquè coordini el congrés de refundació i la defensa dels casos de corrupció
Daniel Osàcar
Daniel Osàcar

Si Convergència fos una finca, Francesc Sánchez seria el capatàs, i si fos un vaixell, seria l’oficial de confiança en el pont de comandament, l’executor de les ordres del capità. Aquesta és la seva funció en el partit: fer que es compleixin les directrius d’Artur Mas sense dir ni piu.

Artur Mas ha encomanat a Francesc Sánchez, advocat de 45 anys, la coordinació del congrés de refundació de Convergència, previst pel juny vinent, i també la defensa dels casos de corrupció que afecten el partit, que són els que han provocat que ara es vegin obligats a renéixer de les seves cendres.

Com a coordinador de Règim Intern, Sánchez també s’encarrega dels afers judicials, d’estar al corrent dels sumaris, fins al punt que li va tocar atendre els agents de la Guàrdia Civil i els membres de la Fiscalia Anticorrupció que l’octubre passat van escorcollar la seu central del partit i les oficines de la fundació convergent CatDem.

De la defensa del partit i dels seus tresorers davant del jutge, se n’ocupa l’advocat Xavier Melero, però Sánchez s’encarrega de supervisar la seva feina, d’entregar la documentació que demanen els jutges i, en definitiva, intenta taponar les múltiples vies d’aigua que els fronts judicials han obert en la línia de flotació de Convergència.

Posa la mà al foc per Osàcar
A més de coordinador de Règim Intern, Sánchez també ha estat fins aquesta setmana el responsable de Comunicació, motiu pel qual no s’ha cansat de repetir a les ràdios i a la premsa que “el finançament irregular de Convergència no existeix”. No només això, en una entrevista al diari Ara el novembre de 2013, Sánchez posava “les dues mans al foc” per Daniel Osàcar, l’extresorer del partit inculpat en els casos Palau i 3%; si bé l’octubre passat a El Matí de Catalunya Ràdio, a una pregunta de Mònica Terribas, només en posava una, de mà al foc, pel seu extresorer. Amb tota probabilitat, se la cremarà, però, quan això passi, quan hi hagi una sentència judicial condemnatòria, al capdavant del partit hi haurà una altra direcció que abominarà de les corrupcions passades.

Francesc Sánchez va arribar a la direcció de Convergència en el congrés de Reus del 2012, precisament com a home de confiança d’Oriol Pujol Ferrusola, que s’acabava de proclamar secretari general del partit. Quan aquest últim va deixar els càrrecs a CDC arran de la seva imputació en el cas ITV, si bé es va mantenir com a diputat, Sánchez va declarar públicament que esperaria el seu retorn a la secretaria general “tot el temps que fes falta”. Un any després, Oriol Pujol renunciava a tots els càrrecs i desapareixia de l’escena política.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA 

(Visited 53 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari