El museu de Trias punxa

El polèmic Museu de les Cultures del Món, un dels grans projectes museístics del govern municipal de CiU inaugurat el febrer del 2015, només ha aconseguit atreure poc menys d'un terç dels visitants previstos
mas rakosnik museu cultures
mas rakosnik museu cultures

El Museu de les Cultures del Món, el projecte cultural estrella del govern Trias inaugurat a bombo i plateret el febrer de l’any passat, ha resultat ser un fracàs. A punt de complir el seu primer aniversari i amb una inversió de nou milions d’euros en lloc dels cinc previstos inicialment, aquest polèmic museu ha confirmat el que ja s’intuïa als pocs mesos d’obrir: s’ha quedat molt lluny de les previsions inicials que situaven la xifra de visitants en els 300.000 anuals. Per aquest espai cultural han passat durant el 2015 unes 91.000 persones i gairebé la meitat ho va fer durant els dos mesos de portes obertes. La mitjana durant la resta de l’any no ha arribat ni a les 180 visites diàries.

Així ho confirma l’últim balanç de l’Any dels Museus. En el cas dels centres museístics gestionats per l’Institut de Cultura de Barcelona, el rànquing l’encapçala el Born Centre Cultural (1,5 milions) tot i haver patit durant l’any passat una reducció d’un 20% de públic. Li segueixen el Museu Picasso, amb un milió de visites, el Castell de Montjuïc (665.000), el Park Güell (525.000 ), el Museu d’Història de Barcelona (295.000), el Museu del Disseny (217.000), el Museu de Ciències Naturals (180.000), el Monestir de Pedralbes (77.000), el Museu de la Música (65.000) i el Museu Frederic Marés (40.000).

Crítiques a dojo
L’ambiciós projecte museístic impulsat pel convergent Jaume Ciurana, aleshores tinent d’alcalde de Cultura, va néixer amb mala estrella. Va ser qüestionat des del principi per la majoria de l’oposició pel cost elevat que suposava per a les arques municipals, sobretot tenint en compte els estralls que la davallada de públic i d’inversions per la crisi econòmica han provocat en els equipaments culturals ja existents a Barcelona. La seva obertura també va ser molt criticada per gran part de la comunitat acadèmica al considerar el museu “anacrònic” per la seva visió etnocèntrica i colonialista, ja que els objectes de les cultures africana, americana i asiàtica exposats responen més al criteri occidental d’obra d’art que a un criteri científic.

Una de les institucions acadèmiques més bel·ligerants amb l’aposta de Trias va ser l’Institut Català d’Antropologia (ICA), que no va dubtar a qualificar de despropòsit la construcció d’un nou museu al carrer Montcada que classificava els objectes des d’un punt de vista exòtic més propi del segle XIX que del segle XXI.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 68 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari