La revisió –sense modificar les previsions inicialment aprovades- del pla de conca de l’Ebre per al període 2016 – 2021, que va veure la llum verda del Consell de Ministres el 8 de gener, no incorpora cap de les reclamacions que provenen del territori i que demanen que s’augmenti el cabal mínim. Segons el document aprovat, el tram final del riu tindrà 3.000 hectòmetres cúbics d’aigua, menys de la meitat del cabal ecològic exigit per la Generalitat. Un límit que tant l’administració autonòmica com les entitats ecologistes i els científics que s’hi han pronunciat consideren posarà en perill la pervivència del Delta, que va ser declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 2013.
La mobilització s’ha reprès després de mesos de negociacions en els quals la Plataforma no ha pogut reduir la xifra d’hectàrees de regadius que proveirà el riu, unes 450.000, la meitat del global previst per a tot el continent europeu. En aquests mesos tampoc s’ha pogut evitar que el Govern de Rajoy prevegi la construcció de 56 embassaments a tota la conca.
Els 12 plans hidrològics del PP preveuen 685.000 hectàrees a tot l’Estat, de les quals, 450.000 són a l’Ebre: 22.000 a La Rioja, 55.000 a Navarra, 170.000 a l’Aragó i 150.000 a Catalunya, “l’espoliació del Delta, i la seva mort”, considera Susanna Abella, portaveu de la Plataforma. Unes xifres que la Plataforma considera que provocaran “la mort del Delta”, perquè “deixen un cabdal inexistent en el tram final del riu i l’arribada de cada cop menys sediments perquè queden atrapats als embassaments”. També critiquen que suposarà la “comercialització de l’aigua: són propostes de transvasament en forma d’intercanvis d’aigua”, ha declarat la portaveu de la Plataforma.
El Pla Hidrològic que Aznar va aprovar amb el vistiplau del govern convergent de Jordi Pujol preveia un cabal de 3.100 hectòmetres cúbics anuals al darrer tram del riu. El decret aprovat aquest principi d’any per l’Executiu de Rajoy rebaixa el volum i el fixa en 3.000 hm3 la previsió mínima. Una revisió a la baixa dels cabals que ha empès el territori a la mobilització.
Des de la Plataforma reconeixen que serà “més difícil” fer entendre a la gent que el pla actual és igual o pitjor a l’aprovat per Aznar, perquè que “és més fàcil” explicar el transvasament cap a Múrcia del Pla Hidrològic Nacional, que la reducció del cabal que suposa l’actual. “Abans preveien que el riu morís per la desviació de cabal cap al sud, i ara preveuen que mori des del nord”, auguren des de la PDE.
Malgrat tot, esperen que les 250 persones que es van concentrar a Tortosa el mateix divendres que s’aprovava el decret es multipliquin el 7 de febrer, quan s’ha convocat una manifestació de protesta que preveuen multitudinària, per tal que el vell crit ‘Lo riu es vida’ arribi a la Moncloa i faci recapacitar el Govern central.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA
