Diuen que George Bush pare va guanyar les eleccions presidencials de 1988 gràcies a una frase que va fer forat en l’electorat dels Estats Units: “Llegiu els meus llavis. No hi haurà més impostos”. Després de ser elegit president, Bush va pujar els impostos. Cap cosa a la qual no estem acostumats els electors de molts països. Mariano Rajoy no va demanar que li llegíssim els llavis però també va dir que faria moltes coses que no va fer i que no en faria moltes que va acabar fent. Suposo que en part per això ha perdut tants diputats a les eleccions del passat dia 20.
Se suposa, també, que la CUP representa una forma diferent de fer política. Una forma basada en l’autenticitat, la sinceritat, l’anar de cara i no caure en els errors i comportaments que han denunciat sempre de Bush o Rajoy.
Vet aquí, però, que el cap de llista de la CUP a les eleccions al Parlament de Catalunya, Antonio Baños, va afirmar, per activa i per passiva, que ells no farien mai Artur Mas president. El 22 de setembre, a www.eldiario.es deia: “No votarem mai una investidura de Mas. I mai és mai. Mai, mai i mai”. I una setmana després, a La Sexta, insistia: “No votarem sí a un Govern presidit per Artur Mas. Nosaltres el que diem en campanya ho complim. Els nostres lemes són promeses”.
Diumenge, Baños va ser l’encarregat d’explicar des del faristol del pavelló sabadellenc on s’havia celebrat l’assemblea nacional de la CUP que aquesta formació no tenia clar si fer Mas president o no. Mitja CUP n’estava a favor i mitja, en contra.
Quan va acabar l’explicació, va sonar quasi a conya quan li van demanar els periodistes –que no podien fer preguntes- si podia explicar el mateix en castellà.
Ho va fer.
Ningú no li va demanar que ho expliqués també en anglès.
Al cap i a la fi, Antonio Baños és una bona persona, tot i que una oportuna dimissió com a diputat l’honoraria.
