Merkel, no truquis

Anys enrere, després de veure els resultats d’unes eleccions generals com els d’aquest diumenge, hauria esperat que el secretari general del PSOE s’hagués ofert com a candidat a formar un govern progressista alternatiu al del Partit Popular (PP). Però Pedro Sánchez no ho va fer. Va dir que Mariano Rajoy ha d’intentar formar govern i que els socialistes aposten pel diàleg i el consens.

Fa uns mesos, a Portugal, les urnes van donar un resultat semblant. El partit conservador va quedar primer en recompte d’escons però va perdre la majoria absoluta que havia tingut en l’anterior assemblea parlamentària. Els socialistes, els comunistes i el Bloc d’Esquerres es van posar d’acord i van plantejar una majoria alternativa que el president portuguès –de dretes- no va tenir més remei que acceptar. Ara, Portugal té un president socialista i un govern que ha pujat les pensions i el salari mínim i retallat impostos que collaven els sectors més fràgils de la societat.

És possible aquesta opció a Espanya amb els resultats electorals a la mà? Possible ho és. Probable, no gaire. La majoria absoluta del Congrés està fixada en 176 diputats. Entre PSOE, Podemos i Izquierda Unida en sumen 161. ERC podria pujar a aquest carro, amb els seus 9 diputats: 170. Els altres sis que falten els haurien de proporcionar formacions nacionalistes conservadores com el PNB o l’ex-Convergència Democràtica. Difícil. Molt difícil.

Paga la pena intentar-ho?

Les altres opcions són deixar que governi Mariano Rajoy o la gran coalició que somnia l’encara president espanyol i amics europeus seus com la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Una trucada de la cancellera va ajudar a convèncer José Luis Rodríguez Zapatero perquè retoqués la Constitució i hi inclogués un article que obliga Espanya a fer front abans al pagament del deute extern que al finançament de serveis públics dignes.

Angela Merkel s’ha negat sempre a mutualitzar el deute dels països que formen la Unió Europea. En canvi, ara vol mutualitzar el repartiment dels refugiats que han arribat a Alemanya.

Si truca a Pedro Sánchez, el meu consell és que s’hi posi, que li digui que accepta mutualitzar l’ajut i atenció als refugiats a canvi de mutualitzar també els costos econòmics de la crisi i que de la ‘gran coalició’ ja en parlaran un altre dia.

I pel que fa a Catalunya, la seqüela de Convergència Democràtica assegura que ha salvat els mobles. Entenc que parlen del moble Artur Mas. L’empresa de mudances que se l’emporti del Palau de la Generalitat el podria dur a Catalunya Ràdio. Allí fa mesos que no tenen director. I se sentiria com a casa.

(Visited 39 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari