Quan Mariano Rajoy s’ha reunit amb Angela Merkel, amb François Hollande o amb Barack Obama, al seu costat sempre hi tenia Álvaro Nadal, director de l’Oficina Econòmica del President, amb rang de secretari d’Estat, que domina l’economia i també l’anglès, el francès i l’alemany. Sense Álvaro, Rajoy aniria a les palpentes.
Fonts governamentals apunten que el president sempre ha confiat més en els consells d’Álvaro Nadal que en els dels ministres Cristóbal Montoro i Luis de Guindos, titulars d’Hisenda i d’Economia, que ja estan de sortida perquè, independentment de quin sigui el resultat en les eleccions del 20 de desembre, no continuaran. Si els populars aconsegueixen formar govern, tant si Rajoy és el president com si ho és Soraya Sáenz de Santamaría, Álvaro serà el ministre d’Economia i, qui sap, si també d’Hisenda. En qualsevol cas, se li reserva el paper de cervell econòmic dels populars.
Aquestes fonts assenyalen que Rajoy, i encara més Soraya, tenen una fe cega en Álvaro i en el seu germà bessó Alberto Nadal, actual secretari d’Estat d’Energia. En els cercles populars són coneguts com “los clónicos“, “los mellizos” o “los mellizos sorayos” i, entre l’oposició, per “los gemelos genoveses” perquè també han ocupat responsabilitats en la direcció del partit.
Aquests dos bessons són calcats, fins i tot tenen la mateixa veu i només se’ls distingeix un de l’altre perquè Alberto porta barba i Àlvaro és esquerrà, o sigui, que escriu amb la mà esquera, si bé, políticament, tots dos són de dretes des que es van afiliar, al mateix temps, a Nuevas Generaciones quan tenien 20 anys. Ara en tenen 45 i la seva projecció política sembla no tenir aturador, estan predestinats a ser futurs ministres.
De tracte difícil
Són madrilenys fins a la medul·la, encara que siguin fills d’un enginyer aeronàutic d’ascendència catalana. Han estudiat a les millors universitats espanyoles i estrangeres i des del PP se subratlla que Álvaro va ser el número u en les oposicions a tècnic comercial i economista de l’Estat i el seu germà Alberto, el número dos.
Ningú discuteix la seva formació tècnica, però fonts populars reconeixen que són de “tracte difícil”, especialment Álvaro. Aquestes fonts assenyalen que, si han pujat dins del PP, no és pel seu domini de la teoria econòmica, ni pels seus demostrats dots per les llengües estrangeres –però no precisament les autonòmiques–, sinó per les seves privilegiades relacions amb els pesos pesants del PP i els grans empresaris.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
