La mort és un negoci segur i el grup Mémora ho sap. Propietari del 85% de Serveis Funeraris de Barcelona SA, aquest empori privat gestiona 125 tanatoris, 26 crematoris i 23 cementiris a Espanya i Portugal. Per les seves instal·lacions passen cada any més de 41.000 famílies i s’hi fan més de 46.000 serveis funeraris i més de 16.000 incineracions. L’any passat va facturar més de 150 milions d’euros malgrat haver augmentat el nombre de cossos donats a la ciència i haver reduït els ingressos a causa de la crisi. La clau del seu èxit radica, segons el president de l’Associació contra els Abusos en els Serveis Funeraris, José Luis Manzano, en els “preus abusius” que cobra aprofitant-se de la vulnerabilitat dels familiars i del seu control absolut del mercat.
Des que s’han privatitzat els serveis funeraris, morir-se a Barcelona surt per un ull de la cara si ho comparem amb el que costa a la resta de l’Estat o amb països de la Unió Europea. Mentre que el preu mig d’un funeral a la capital catalana no baixa dels 6.000 euros, a València, Castelló, Alacant o Múrcia el servei bàsic ronda els 1.000 euros i el de luxe uns 1.600. Els preus també sorprenen en relació amb els oferts per les funeràries europees, on tots els serveis es contracten per Internet i les tarifes són fàcilment calculables amb antelació. A França, per exemple, el preu més alt s’acosta als 2.200 euros mentre que a Itàlia el preu mig d’un enterrament se situa en uns 1.200 euros.
La raó bàsica d’aquesta diferència de preus tan gran, que segons Manzano pot arribar als 20.000 euros en alguns casos, és que no hi ha manera de calcular el que et costarà realment un funeral fins que el comercial fa firmar al client la factura i el corresponent contracte de confidencialitat que l’obliga a callar. “Et neguen la informació si no vas amb el difunt i s’aprofiten de la teva falta de temps, de la situació emocional i de l’abús de domini que tenen en el mercat per encolomar-te serveis i imposar-te les seves tarifes”, explica. I és que tot i que Serveis Funeraris de Barcelona té els preus a la seva pàgina web, el llistat és tan complicat d’entendre que és gairebé impossible treure’n l’aigua clara del cost final.
Segons Manzano, les empreses funeràries cobren fins i tot per fer-se càrrec de les corones i els rams de flors enviades d’altres floristeries. “Et pregunten si vols una cerimònia religiosa o laica sense explicar-te que la cerimònia laica inclou quatre músics. La cinta de la corona la cobren a 45 euros, t’aconsellen un taüt de 4.000 euros si has de traslladar el mort i per embalsamar un cadàver et cobren la sala, els instruments, el material, la desinfecció de la sala, el personal i per últim l’embalsamament pròpiament dit quan la majoria de funeràries cobren només un concepte”, explica.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
