Boi Ruiz:
L’investiguen pel cas Innova. L’octubre el van veure dinar en un restaurant de Barcelona amb l’expresident de l’ICS, Josep Prat, imputat per presumpta prevaricació, frau a l’Administració, blanqueig i falsedat documental. Ruiz, però, no està imputat.
El conseller ha retallat el 16% del pressupost en Sanitat (1.500 milions d’euros). 17.000 pacients pendents d’operar han estat derivats a la privada. Responsable de la darrera onada privatitzadora de la sanitat pública, el hòlding sanitari IDC Salut va duplicar, entre 2010 i 2012, la seva facturació al sistema sanitari català, per posar només un exemple.
Germà Gordó:
Inclòs a la llista de Junts pel Sí
El jutge instructor del cas Innova ha reactivat una de les peces en base als correus electrònics en els quals l’advocat de Josep Prat, exdirector d’Innova i expresident de l’ICS, demanava al conseller de Salut, Boi Ruiz, que pagués el cost de la defensa de Prat. Els mails van ser remesos a Ruiz, Prat i a Germà Gordó, actual conseller en funcions de Justícia i en aquell moment secretari del Govern de la Generalitat, qui va respondre un d’ells: “Boi, no em vas dir que estava resolt?”.
El conseller delegat de la constructora Copisa, Xavier Tauler, declarava fa un mes al jutge que instrueix el cas 3% que el conseller de Justícia, Germà Gordó, també formava part de l’entramat que es dedicava a cobrar mossegades del 3% del valor de l’adjudicació d’obra pública durant els governs Pujol.
La ‘boira’ lleidatana: Josep Antoni Rosell, director d’infraestructures.cat detingut fa dues setmanes arran del cas 3%, va ser subdirector general d’infraestructures del Departament d’Agricultura durant la darrera etapa de Pujol. El seu cap era Germà Gordó. Els dos van dissenyar la licitació del canal Segarra Garrigues, que van guanyar els sospitosos habituals: FCC, Copcisa, Copisa (i també Agbar) per 1.100 milions d’euros. Del 2003 al 2011, Rosell va passar a la privada… com a director de l’empresa concessionària! A partir del 2011, de la mà de Gordó, Rosell torna a l’Administració com a director general de l’ens que licita la major part d’obra pública del Govern. És un dels principals implicats en l’entramat del 3%.
Felip Puig:
El Servei de Vigilància Duanera (SVD) entregava fa dues setmanes a la jutgessa instructora del Cas Manga un informe que assenyala diversos “aconseguidors” de contractes públics per a l’empresa GRS Arc Local. Entre aquests figura el conseller en funcions, Felip Puig, de qui el SVD n’ha demanat la imputació.
Puig encara defensa que el 14 de novembre de 2012 no es van disparar bales de goma durant la manifestació per la vaga general celebrada a Barcelona. Un missatge que van repetir el seu successor al capdavant d’Interior, Ramon Espadaler, i l’aleshores cap dels Mossos d’Esquadra, Manel Prat. Aquest darrer va dimitir després de donar set versions diferents sobre el succés que va deixar una persona sense un ull. Tres anys després, el jutge va concloure que la ferida va ser causada per una bala de goma. El 8 de juliol passat, per primer cop, els advocats dels agents dels Mossos imputats pel cas van admetre que la lesió provenia d’una actuació policial.
Quan puig era conseller d’Interior va proposar Crespo com a cap dels Mossos d’Esquadra. “Em sap molt greu, he intentat convèncer Xavier Crespo fins l’últim moment perquè era la persona adequada” (2011). Després de la imputació de Crespo, quan Puig era Conseller d’Empresa, va insistir en defensar-lo: “Plena confiança personal, política i professional” en l’exalcalde de Lloret. Puig va parlar de “renovació del compromís ètic cap el servei públic” just després de la imputació de Crespo, a qui CiU va mantenir dos anys com a imputat al Parlament, fins que es va esgotar la legislatura.
A quin compromís i a quina renovació obeeix aquesta (no) decisió de Convergència, senyor conseller?
Per les nombroses relliscades, per la mala gestió i, sobretot, per mentir, Felip Puig no hauria durat gaire temps com a càrrec directiu a l’empresa privada. Fa gairebé 30 anys que cobra de l’erari públic.
Irene Rigau:
Empastifada pel cas Manga arran de la concessió el 2013 del servei de menjador escolar del Consell comarcal de la Selva a l’empresa Eurest Colectividades SL. El nom de la consellera apareix a les converses telefòniques derivades del cas, a les quals ha tingut accés la Fiscalia, que sospita que Rigau estava al corrent de les irregularitats en l’adjudicació del concurs.
Durant la darrera legislatura ha augmentat el nombre d’alumnes a les escoles catalanes (75.700 estudiants més) mentre que la plantilla de docents s’ha retallat (1.477 mestres menys). La Marea Groga d’ensenyament va muntar en còlera quan es va assabentar de les intencions de la consellera en funcions qui, malgrat haver fet fora més d’un miler de professors, ha manifestat que vol tornar a fer de mestra.
Santi Vila:
En el punt de mira de totes les plataformes viàries -No més morts a la C55, Stop C-32, No Vull Pagar, Prou Peatges- que lluiten per millorar l’estat de les carreteres que són titularitat de la Generalitat, amb l’objectiu de rebaixar-ne la sinistralitat. Acusen el conseller de gestió nefasta per plegar-se davant Abertis en comptes de treballar per a l’interès i la seguretat ciutadana. Les Autopistes com la C-32 i la C-16, pagades de fa anys, van buides de cotxes mentre les morts a les carreteres catalanes, com la C-55, es multipliquen pel mal estat i l’augment de trànsit.
La Guàrdia Civil va registrar l’agost passat l’Ajuntament de Figueres, d’on Vila va ser alcalde, per suposades adjudicacions d’obres públiques que duien incorporada suposadament la mossegada del 3%.
Mas-Colell:
Ha estat incapaç de sanejar els comptes de la Generalitat. Seva és la responsabilitat d’haver malvenut el patrimoni arquitectònic del Govern. Vol plegar.
Quico Homs: proper destí, el Congrés dels Diputats (tot i que no té temes pendents amb la Justícia).
Neus Munté: no se li coneixen marros.
Les noves incorporacions, arran de la sortida d’Unió de l’Executiu, ja no formen part del ‘Govern dels millors’:
Jordi Jané. Té mala fama a Tarragona però el seu pas pel Govern ha estat discret.
Meritxell Borràs. Premiada per Mas pel ‘paperot’ que va haver de fer durant la Comissió Pujol.
Jordi Ciuraneta. Prové d’una família pagesa i del món empresarial. No se li coneixen marros.
