El perquè de tot plegat

Per entendre la política catalana cal retenir sempre i en cada moment una dada clau: la imputació de la família Pujol per corrupció massiva i la condició subordinada d’Artur Mas a aquest clan. Sense aquesta dependència absoluta d’Artur Mas als designis de Jordi Pujol no s’explica la independència.

Jordi Pujol té clara quina és la línia vermella. Sota cap concepte, Artur Mas pot deixar de ser president de la Generalitat. Aquest és l’únic trumfo que té a la mà per intentar allò que, ara mateix, sembla i és impossible: aconseguir un pacte d’Estat in extremis per tal que s’aturi i s’enterri la persecució judicial i policial contra el “patriarca” i la seva família, talment com va passar amb Banca Catalana.

Això explica la maniobra de crear Junts pel Sí i les concessions sense aturador que es fan a la CUP des del Palau de la Generalitat a canvi de la investidura d’Artur Mas. Al preu que sigui. La situació judicial del clan Pujol és tan desesperada que els importa un rave el futur de Convergència Democràtica i de Catalunya. Busquen salvar-se d’aquest ofec i per això és imprescindible que Artur Mas continuï a la cúpula del poder institucional, encara que sigui com un “florero”. Ja hi haurà temps més endavant –pensen- per reconduir aquesta disfunció.

Jo tinc una llarga experiència com a periodista d’investigació dels marros del pujolisme. Però haig de dir que, després que l’Audiència Nacional ha aconseguit rebentar el misteri dels comptes andorrans de la família Pujol, la realitat supera tot allò que hauria pogut arribar a imaginar. Ho dic amb coneixement de causa: estem davant del cas de corrupció més gran i més escandalós que s’ha vist a Europa des del final de la II Guerra Mundial.

Ja no són només les carretades de diners, d’origen il·lícit, que es van moure a través dels comptes andorrans dels membres d’aquesta família durant els últims 30 anys. Pel que s’està descobrint, a partir de la documentació lliurada per les autoritats judicials andorranes, Jordi Pujol Ferrusola va bastir, en paral·lel, una sofisticada xarxa internacional d’evasió i blanqueig de diners negres que va posar al servei de la gran delinqüència organitzada. Aquesta és la traca final del cas Pujol que, com és obvi, comportarà duríssimes penes de presó per a tots els implicats.

Això ja no va només de “mossegades” i comissions per l’adjudicació de contractes públics de la Generalitat i dels ajuntaments convergents. Estem parlant d’una dimensió estratosfèrica que connecta amb el crim internacional. Per això el departament del Tresor dels Estats Units va donar ordres de desballestar la Banca Privada d’Andorra (BPA), la plataforma des de la qual operaven els Pujol després que l’Andbank s’espantés davant la magnitud dels diners que remenaven!

Em sap greu dir-ho, però Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Muriel Casals, Lluís Llach…, són els còmplices necessaris –encara que ells no en siguin conscients- d’aquesta burda i monstruosa maniobra que intenta utilitzar l’espantall de la bandera estelada per negociar la liquidació del somni independentista a canvi de l’arxiu de les diligències judicials endegades contra aquesta trama colossal d’evasió fiscal i blanqueig de diners que té l’epicentre en el fill gran de l’expresident de la Generalitat.

Ni UDEF, ni CNI, ni Guàrdia Civil. El dossier Pujol-Andorra està sobre la taula de l’FBI, la DEA i la CIA. És tan gruixut el que ha passat durant aquests últims 30 anys que l’únic desllorigador és fotre una puntada a la taula de l’escaquer espanyol, europeu i internacional amb la proclamació unilateral de la independència de Catalunya… i que passi el que Déu vulgui.

Jo crec que alguns dirigents de la CUP saben o intueixen tot això i es resisteixen, amb ungles i dents, a caure en el parany que els estan teixint Artur Mas-Jordi Pujol, amb la col·laboració entusiasta del “sometent mediàtic” i de la legió d’estómacs agraïts que s’alimenten de la mamella pública. Projectar el procés independentista amb Artur Mas a la presidència de la Generalitat és un error gravíssim i descomunal que empastifarà, pels segles dels segles, els legítims anhels sobiranistes d’una part de la societat catalana.

Sortir de l’atzucac institucional present és molt fàcil: només cal que Junts pel Sí accepti designar un altre candidat que no sigui Artur Mas i el consensuï amb la CUP. Però, de manera absolutament incomprensible i infantil, els actuals dirigents d’ERC, l’ANC i Òmnium Cultural estan abduïts per la xerrameca d’Artur Mas. Només caldria que entenguessin que Artur Mas és un lloro que està parlant, en tot moment, per boca de Jordi Pujol perquè canviessin la seva percepció del paper que estan jugant en aquesta partida. Són els tontos útils al servei d’una màfia que n’ha fet de molt grosses i que està assetjada, no per “Madrid”: pel departament del Tresor dels Estats Units!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides