Andreu Viloca, el tresorer de Convergència, que es troba empresonat sense fiança pel seu suposat paper d’eix de la trama del 3%, té un aferrissat defensor públic anomenat Èric Bertran.
Aquest jove de 25 anys, actual sotsdirector de la Fundació Nous Catalans (vinculada a Convergència), ha publicat un article (“Confiarem més en la Guàrdia Civil que en els nostres companys de viatge?“) on explica per què dóna la cara per Viloca.
Amic i patriota
Bertran exposa que “L’Andreu Viloca és el meu amic perquè és un patriota i estem en un procés de greu conflicte polític i més que polític. I en procés de conflicte, no, jo per ordres del meu adversari no dubtaré mai del meu veí, del meu company de lluita, del meu amic. Mai. No dubtaré d’un dels nostres. I és més, donaré la cara per qui faci falta, i el defensaré fins al final, perquè ara tots som amics, ara tots som una pinya, hem d’estar blindats”.
“Sempre l’he considerat un bon gerent, i no dubto ni un pèl de la seva gestió, i a més a més ara el considero el meu amic perquè està acusat per una fiscalia del PP i per una justícia espanyola en ple procés d’independència. Perquè està detingut irregularment per no eliminar unes suposades proves que fa dos anys que podria haver eliminat, si haguessin existit és clar. Perquè és una víctima de l’Estat”, considera.
El sotsdirector de Nous Catalans també lloa Artur Mas en unes línies que semblen carregar contra la CUP: “Jo sóc més amic d’aquells de qui l’Estat Espanyol diu que dubti, que no pas d’aquells que fan discursos abanderats a favor de la independència i que després són capaços de carregar-se el procés d’independència per l’odi personal a una persona; al polític que més ha fet per la llibertat d’aquest país”.
Sense dubtar
Bertran, que no reconeix autoritat a la justícia espanyola ni a la Guàrdia Civil -“És la camorra italiana imposant la seva llei i aplicante-la amb total impunitat”, deia el passat dijous-, planteja que quan Catalunya esdevingui un Estat independent serà el moment de dubtar: “No, no em demaneu que dubti de res ni de ningú. Tinc prou feina lluitant contra l’adversari. Quan siguem un Estat crearem una nova justícia, aleshores, si voleu, dubtem de tot i de tothom, mentrestant… En el front de la divisió no m’hi trobareu. Estic blindat. No accepto el dubte ni el debat al seu entorn, sobretot venint de qui ve. Ara som un de sol. És massa gran el que tenim entre mans com per què no sigui així”.
El “pres polític” Viloca
El passat divendres, Bertran va publicar un altre article (“Estem amb tu, patriota Andreu Viloca“), en el qual assenyalava que el tresorer de CDC és “el primer pres polític del procés”. “Ànims Andreu, pensem en tu, lluitem amb tu com tu també lluites i quan surtis seràs rebut amb tots els honors i a continuar. Patriota, ningú no ens va dir que això seria fàcil però mai no ens va fer por lluitar; és per això que guanyarem. I llavors sí, tornarem a somriure. Bon dia a tothom, bon dia amic Viloca”, proclamava.
El fènix
L’any 2004, l’Audiència Nacional va donar a conèixer Bertran, aleshores un nano de 14 anys, quan el va investigar per un delicte d’amenaces terroristes incloses, suposadament, en un correu electrònic amb què, signant com “l’Exèrcit del Fènix”, exigia l’etiquetatge en català a tres empreses. La Fiscalia de l’Audiència Nacional va acabar arxivant el cas.