El 5 de desembre de 1935, el portaveu conservador a les Corts espanyoles, José Calvo Sotelo, va fer una intervenció que es va sintetitzar periodísticament en l’expressió: “Espanya, abans roja que trencada”. Calvo Sotelo considerava que una Espanya governada pels rojos seria un desastre, amb la família tradicional desfeta, la propietat privada suprimida, la llibertat personal anul·lada i el triomf de la violència i el descontrol total de les masses. Però entenia que això seria passatger. En canvi, si Espanya es trencava ja no hi hauria marxa enrere.
Mariano Rajoy deu pensar el contrari. Des de fa anys impulsa el trencament d’Espanya per tal de mantenir-se al poder i combatre els seus adversaris ‘rojos’. L’ex-president de la Generalitat, José Montilla, ho va dir ara fa vuit anys: “El PP s’estima més una Espanya trencada que governada pels socialistes”. Estàvem al 2007 i encara no s’havia produït la sentència del Tribunal Constitucional que, segons molts analistes, està en la base del creixement del suport a l’independentisme a Catalunya.
Han anat passant els anys i s’han succeït les accions del Partit Popular (PP) que avalen la idea que no li preocupen tant les tensions entre comunitats a Espanya com perpetuar-se al poder. Començant pel recurs contra l’Estatut d’Autonomia de 2006 al Tribunal Constitucional i acabant amb la nova legislació concebuda perquè aquest òrgan sancioni el president de la Generalitat si incompleix les seves sentències.
Rajoy sap que les seves decisions alimenten el secessionisme català. De la mateixa manera que sap que li permeten retenir votants tradicionals que potser perdria sense l’esquer de la duresa contra els separatistes.
Per això preocupa aquest PP ferit electoralment. Fins on arribarà en aquest joc de despropòsits interessats que beneficien alhora a Junts pel Sí i a la perillosa filosofia popular del Separats pel No? L’article 155 de la Constitució, que permet adoptar mesures per revertir decisions de les comunitats autònomes, ha entrat ja en escena. El Govern espanyol no li fa fàstics però, com l’aplicarà, si és que decideix fer-ho?
Com pitjors siguin els resultats del PP previstos a les enquestes prèvies a les eleccions generals del 20-D més predisposat estarà el seu president a adoptar mesures que el presentin com el líder dur contra el separatisme que l’Espanya “calvosoteliana” reclama.
Performances com la que es va organitzar amb motiu de la declaració d’Artur Mas davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya poden provocar al·lèrgia intel·lectual. Però la predilecció del president del Govern espanyol per agreujar el contenciós abans que perdre la cadira provoca més que urticària. Fa por!
