Acostumats com estan a nedar contra la corrent institucional, dels barris als Ajuntaments i al Parlament -i no al revés-, dubto que tota la maquinària política i mediàtica (dissortadament cada cop menys separades) engegada per Convergència per pressionar la CUP perquè investeixi Mas tingui cap efecte.
El missatge de rebuig a investir president algú sobre qui planeja l’ombra de la corrupció i el pes de les retallades, que s’han cansat de repetir les dues noves cares mediàtiques de la CUP, Anna Gabriel i Antonio Baños, ha estat clar. Però la decisió cupaire no la prenen ells dos. Es decideix en un consell nacional que coordina les bases. Per tant, serà la militància qui esculli si els seus representants al Palau de la Ciutadella de Barcelona apliquen o no les declaracions dels seus dos mediàtics.
I és obvi que entre els membres de les assemblees territorials de la CUP hi ha gent que prioritza el procés independentista al constituent. Gent que considera que investir Mas és un mal necessari per esdevenir una República i a partir d’aquí… (ja sabeu el conte de la lletera).
Jo no he estat mai a cap assemblea de la CUP i no sé quina força té l’opinió de cadascú en la presa de decisions. Però és clar que aquest partit assembleari que recull bona part de l’esquerra anticapitalista s’ha guanyat el dret a decidir. Ara bé, aquest dret guanyat -majoritàriament pel discurs coherent, treballat des del carrer en defensa de les classes populars- podria esvair-se si la CUP investeix Mas.
Perquè quina coherència tindrien les campanyes de defensa i les concentracions a la Ciutat de la Justícia per reivindicar els drets dels quatre piquets informatius que van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra durant la vaga general de març de 2012, si fan president algú el partit del qual s’ha personat en aquesta causa i els demana tres anys de presó?
Més informació #29MPoblenou (o #encausadesParlament o tants altres a qui els representants de la ciutadania no han representat).
