Patrimoni modernista venut a preu de saldo

La venda la Casa Burés per sota del preu de compra per fer-hi pisos de luxe és un exemple de la mala gestió que la Generalitat fa dels seus immobles
Títol de la imatge
Títol de la imatge

El degoteig de patrimoni immobiliari malvenut per part de la Generalitat de Catalunya sembla no tenir aturador. Un dels últims damnificats de la peculiar política de privatitzacions portada a terme pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, a Barcelona ha estat la Casa Burés. Aquesta règia finca modernista, situada en el xamfrà dels carrers Girona i Ausiàs March i abandonada des de l’any 2005, s’ha acabat venent a un fons immobiliari internacional per un preu inferior al de compra que supera els set milions d’euros amb l’objectiu de transformar-la en 29 apartaments de luxe.

Cúmul de despropòsits
L’operació de venda de la Casa Burés, tancada a finals de l’any passat, és la cirereta d’un cúmul de despropòsits protagonitzats primer per l’Ajuntament de Barcelona i després per la Generalitat de Catalunya. L’any 2007 l’aleshores alcalde Jordi Hereu va impedir que la immobiliària Landscape, en mans del Banc Sabadell, vengués l’edifici per fer-hi un hotel de cinc estrelles. El consistori, exercint el seu dret de tanteig i retracte, i preocupat perquè la majoria del patrimoni arquitectònic modernista de la ciutat estava acabant en mans privades, va comprar la finca per 26 milions d’euros amb la idea de convertir-la en un centre d’interpretació del Modernisme i en el Museu d’Arquitectura.

Projecte fracassat
Aquest projecte cultural mai es va fer realitat i dos anys després l’Ajuntament va vendre la Casa Burés a la Generalitat, aleshores en mans del govern tripartit de José Montilla, pel mateix import de compra amb la intenció inicial de convertir-la en oficines de la conselleria d’Economia. L’operació tenia tots els números d’acabar malament. La descomunal inversió que calia per convertir l’edifici en unes dependències administratives va paralitzar-ne el projecte. Tampoc era viable per l’elevat cost que suposava transformar la finca en un equipament com demanaven des de feia anys les entitats veïnals per compensar la falta històrica d’equipaments al barri. Al final, la incompetència i la poca imaginació política van acabar condemnant la Casa Burés, escenari de pel·lícules com Darkness, del director Jaume Balagueró, a l’oblit.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 57 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari