Ningú no sap ben bé què passarà després de les eleccions del dia 27. Si escoltes a uns, Catalunya patirà un desastre bíblic, un enfrontament i una fractura socials que farà impossibles els dinars de Nadal o la convivència familiar normal. Si escoltes a uns altres, Catalunya serà un paradís, on sobraran diners per apujar sous i pensions i un català presidirà la Comissió Europea d’aquí a no res.
L’actual president de la Generalitat, Artur Mas, que té tots els números per continuar sent-ho després de la formació del nou Parlament, tampoc sap del cert què li proporcionarà el futur immediat.
Què deu passar pel seu cap, a hores d’ara?
Té línia directa amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per saber com pensa reaccionar a una declaració independentista d’entrada?
Si no és així, Mas deu estar d’allò més angoixat. S’ha quedat al capdavant d’un projecte, sense un partit al darrere que el sustenti si van mal dades. Si fa un pas al costat, el seu substitut no serà Josep Rull o Jordi Turull. Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Muriel Casals o Raül Romeva tenen més paperetes per ocupar el càrrec que deixi vacant.
Mas té els seixanta anys a tocar. Més que de portes giratòries i de si el contractarà la multinacional d’hemoderivats Grífols, l’actual president pot començar a pensar en la jubilació. I els presidents de la Generalitat en tenen una de bona si no fan bestieses com Jordi Pujol.
Entre foto i foto ajuntant les mans amb Romeva, Casals, Bel, Forcadell o Reyes, Artur Mas deu pensar quan i com sortirà i per quina porta. Una porta, la que preferiria, és la que el reconeixeria com la persona que ha liderat Catalunya cap a la independència. L’altra, la petita, s’obriria després del fracàs del projecte secessionista i la destrucció del seu partit i ens el presenta escrivint llibres de memòries d’aquells que no expliquen res que no se sàpiga.
Quin protagonisme tindrà Artur Mas al nomenclàtor català dels pròxims anys? Segons com vagin els mesos vinents, el seu nom figurarà a més o menys plaques. En qualsevol cas, és de preveure que, per malament que li vagin les coses, estarà molt més present als carrers i places de Catalunya que el seu predecessor i mestre Jordi Pujol.
