L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) té una plana web força treballada, on s’hi fa constar que aplega 710 municipis i 39 consells comarcals, diputacions i altres ens locals. També s’hi fa el recompte de vots ‘sobiranistes’ en les eleccions municipals del 24 de maig. Segons aquest recompte, les opcions independentistes –CiU, ERC, CUP, Més i SI- van sumar 1.453.645 vots, que representen 6.392 regidors. S’especifica que aquest nombre de regidors representa el 70,41% del total. En canvi, enlloc es detalla quin percentatge del cens o els votants representa aquest vot. Fets els càlculs oportuns resulta que a les eleccions del 24 de maig van optar per les candidatures sobiranistes el 46,34% dels que van votar i el 27,06% del cens total.
Per tant, hi ha un 72,94% del cens i un 53,66% dels votants que no s’identifiquen amb les candidatures independentistes i, tenint en compte que es triaven 947 alcaldes, hi ha 237 ajuntaments que no estan d’acord amb aquesta causa. Aquesta darrera xifra quedarà més clara quan els sobiranistes els demanin que es defineixin cara a les properes eleccions autonòmiques.
Seria sensat que els ajuntaments que no estiguin d’acord amb el procés obert cap a la independència poguessin anar més enllà de votar en contra de les mocions que ho reclamin. Estaria fora de lloc que aquests ajuntaments proposessin la creació d’una Associació de Municipis pel Federalisme (AMF) i presentessin mocions alternatives per adherir-se a aquesta entitat?
Tinc els meus dubtes perquè no estic massa convençut que la funció dels consistoris sigui entrar en aquesta polèmica. De tota manera, si ajuntaments com els de L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Terrassa, Badalona o El Prat s’animen a fer una web de l’AMF m’ofereixo a gestionar-la.
I si s’hi apunten els de Madrid, Zamora i Granada, oli en un llum.