Una tongada de cinc sentències consecutives de la Sala del Contenciós del Tribunal Suprem ha deixat sense arguments jurídics a la Generalitat de Catalunya per continuar retenint les 112 obres d’art religiós que hi ha dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida i que reclamen, des de fa anys, el bisbat de Barbastre-Montsó i la Diputació General d’Aragó.
La “batalla de la Franja” viu un dels seus últims capítols i ja només queda pendent formalitzar la devolució de les peces en litigi.., si és el que conseller de Cultura, Ferran Mascarell, no decideix “immolar-se” en un procediment penal per “desobediència a l’autoritat judicial i apropiació indeguda”. El conflicte es va iniciar l’any 1995, quan el Vaticà va decidir, per pressió de l’Opus Dei, la segregació de 111 parròquies del bisbat de Lleida en territori aragonès per incorporar-les al bisbat de Barbastre-Montsó.
Aleshores es va plantejar el litigi sobre les obres d’art d’aquestes parròquies, que havien anat a parar al museu de Lleida, fundat l’any 1893, per evitar la seva venda o el seu espoli després de les Lleis de desamortització. En una resolució de l’any 2005, el Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica va decidir que aquestes peces religioses “dipositades” a Lleida havien de ser reintegrades a les parròquies d’origen, a través del bisbat de Barbastre-Montsó, sentència confirmada l’any 2008 pel Tribunal de la Rota.
Però la Generalitat i les institucions de la Terra Ferma van decidir convertir aquest litigi en un casus belli, darrere del qual subjau la reivindicació nacionalista de la catalanitat de la Franja de Ponent. D’aquesta manera, el departament de Cultura va decidir catalogar l’any 1999 les 112 obres religioses com a “bé del patrimoni cultural” i, amb aquest argument jurídic, la Generalitat ha defensat que no podien sortir del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.
La Diputació General va contraatacar declarant, al seu torn, les 112 obres “bé del patrimoni cultural” de l’Aragó, a través d’un decret de l’any 2011. Aquest decret va ser recorregut judicialment per la Generalitat i la Diputació de Lleida i ara el Tribunal Suprem, en cinc sentències, acaba de confirmar la seva plena validesa. És a dir, reconeix que les peces religioses estan doblement protegides per la legislació autonòmica de Catalunya i l’Aragó.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
