Canviarà, si governa, la política de subvencions de l’Ajuntament als mitjans de comunicació?
Caldria democratitzar el model perquè no hi ha hagut un debat públic a la ciutat sobre aquesta qüestió i hi ha la sospita, per part de la ciutadania, que hi ha hagut un ús ‘clientelar’ o partidista dels diners públics. Pel bé de tothom, dels mateixos mitjans, de les institucions i de la ciutadania és millor que hi hagi transparència i debat democràtic en aquest sector. Cal distingir una política de suport als mitjans en general o aposta pels mitjans públics, d’una altra cosa com és la política de subvencions per fer política ‘clientelar’ o partidista. Això no es pot confondre.
Es nota la diferència de tracte entre uns i altres als mitjans?
No només jo la veig. Penso que la ciutadania també ho veu, i no només amb el poder polític sinó també el financer. És una percepció compartida perquè és un dels dèficits democràtics que tenim. A més, això juga molt en contra dels mitjans de comunicació, perquè fa que la gent assumeixi que no necessàriament han de dir la veritat, o que han de ser objectius, per ser més precisa. I això va en descrèdit de tot el sector.
És un dèficit democràtic?
No hi ha democràcia sense dret a la informació i sense independència de la informació. Ens hem d’esforçar per garantir a aquesta independència informativa.
Què proposa per corregir-ho?
Barcelona en Comú considera imprescindible fer una auditoria que fixi clarament quants diners destinen l’equip de govern i les regidories a la propaganda, quins mitjans se’n beneficien tant de les subvencions directes com indirectes, i quins costos reals té per a la ciutat. Els recursos municipals han de servir per al sorgiment i consolidació dels mitjans representatius dels diferents col·lectius de la ciutat, no per obtenir la seva complicitat o connivència.
LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
