Collonera i convergent, així és Lucía Caram

Forma part de la fundació de la dona de Salvador Tous i va defensar-ne públicament el gendre quan fou processat per la mort d'un suposat lladre
sor lucia caram
sor lucia caram

“No sóc política ni faig política. Tampoc tinc militància perquè així parlo en llibertat”, va dir Lucía Caram en un acte de campanya electoral de CiU en presència de l’alcalde Xavier Trias i del president Artur Mas. Tots tres van conversar sobre l’obra de govern de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat en matèria social.

En un altre moment de la conversa, Lucía Caram va deixar anar que “No estic per presentar solucions sinó per exercir de monja collonera” i, de fet, també exerceix de monja convergent. Si Ada Colau compta amb el suport de Teresa Forcades, monja benedictina esquerranosa; Trias i Mas es passegen amb Lucía Caram, una dominica conservadora.

Els lectors d’El Periódico l’han escollit “Catalana de l’any” pel seu paper com a monja, tertuliana, locutora, articulista, conductora d’espais de cuina –és l’estrella televisiva del Canal Cocina, amb el programa de receptes Sor Lucía– i activista social.

Precisament, Lucía Caram exerceix aquest activisme social en la Fundació Rosa Oriol, una entitat amb seu a Manresa que té com a missió l’ajuda a les famílies sense recursos. La fundadora és la manresana Rosa Oriol, esposa de Salvador Tous, que són els propietaris de Tous, la marca de joieria, moda i complements de luxe.

En el patronat de la Fundació Rosa Oriol, la monja collonera coincideix amb Helena Rakosnik, l’esposa d’Artur Mas, i amb Pilar Rahola, la biògrafa d’Artur Mas i una de les plomes més esmolades en defensa del president.

Quan Lluís Corominas, gendre dels Tous, va ser processat per la mort a trets d’un suposat lladre en l’exterior de la residència familiar de Pineda de Bages, Lucía Caram va sortir en defensa de l’acusat, de manera enèrgica i pública. Per cert, el gener passat va transcendir que Corominas, al qual un jurat popular va absoldre el 2011 d’un delicte d’homicidi, ha pagat una indemnització de prop de 300.000 euros a la família de la víctima, Sinani Gazmend, de nacionalitat albano-kosovar, i ha aconseguit així apartar-la del procés, encara pendent de recurs en el Tribunal Constitucional.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides