Antonio Tamarit treballa des de fa 25 anys com a detectiu privat i se n’ha passat una dotzena a Método 3, agència de la qual en va ser director a Madrid fins al juny de 2010, quan la va deixar, precisament un mes abans del cèlebre dinar de La Camarga, motiu pel qual assegura desconèixer com es va coure la gravació de la conversa entre Alicia Sánchez-Camacho i Vicky Álvarez, si bé té sospites de com es va fer pública: nega rotundament haver participat en la seva difusió, tal com insinua Paco Marco, perquè assegura que aleshores ja no treballava per a l’agència ni tampoc hi tenia accés i recorda que, en un informe policial, s’apunta suposadament a Marco o al seu cercle proper. El detectiu creu que “Paco ha aconseguit passar per una víctima, igual que la família Pujol. Han aconseguit girar la truita”.
Quina opinió li mereix la intervenció de Francisco Marco al Parlament?
“Personalment, em va semblar patètica, amenaçadora, nerviosa i farcida de mentides. Donava la sensació d’algú que s’està guanyant el sou. Una cosa és un detectiu privat i una altra la vieja del visillo”.
S’està referint al personatge televisiu que interpreta José Mota?
“Sí, aquella xafardera que aconsegueix que tothom acabi a garrotades”.
Sap com es cuina el Camargate?
“D’aquest tema no en tinc cap coneixement perquè, quan es fa la gravació de La Camarga, el juliol de 2010, jo ja havia deixat l’agència. De totes maneres, Marco i el seu entorn ha aconseguit portar el debat públic a on volien: que si Alicia Sánchez-Camacho ho sabia o no, que si el PSC ho havia encarregat o no, etc., però, segons la meva manera de veure-ho, la qüestió està en qui ha venut la gravació de la conversa. Qui l’ha venut?, per quant?, per què?”
Ho sap?
“Sembla que primer s’ho havia de menjar tot Villena [Elisenda Villena, exdirectora de Método 3], però ella, òbviament, no va fer res de tot això; després eren Tamarit i Peribáñez [detectius de l’agència i autors del llibre La Cortina de humo, del qual un jutge n’ha prohibit la seva difusió i, fins i tot, que informin del seu contingut], però darrere d’això només hi havia l’obsessió de col·locar la porqueria a uns altres; després es va dir del CNI, també del ministeri de l’Interior… Tal com indica un informe de la UDEF, a la gravació de La Camarga suposadament només hi podria tenir accés ell [Marco] o algú del seu entorn proper perquè l’agència ja estava tancada i, fins i tot, ja s’havia nomenat un liquidador”.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
