Una cinquantena de persones s’aplega, dissabte 28 de març a les 16h, a la plaça Catalunya de Manresa. La majoria vesteixen la samarreta verda que distingeix els activistes de la PAHC. El grup camina deu minuts fins que s’atura davant el número 72 del carrer Montalegre. Dues persones despleguen davant la porta d’entrada de l’edifici una pancarta que du estampat el missatge : ‘Disculpin les molèsties. Estem alliberant habitatges’. Durant cinc minuts se sent el soroll d’un radial de bateria. De sobte, entre la resta de concentrats esclata un crit unànime d’alegria quan el pany de l’entrada cedeix i els activistes entren a l’edifici.
És un carrer d’un dels barris perifèrics de la ciutat. No hi ha molt trànsit. Mentre dura l’operació d’accés, tant els veïns que surten als balcons dels seus habitatges alertats pel soroll, com els pocs cotxes que hi circulen, se solidaritzen amb la PAHC. Els conductors fan sonar el clàxon. Els veïns riuen, i alguns fins i tot aplaudeixen. Un parell d’activistes truquen a les portes dels edificis del voltant per explicar què passa: “Bona tarda. Aquest edifici que estem alliberant és de la Sareb, el banc rescatat entre tots nosaltres. Fa anys que el bloc és buit. Volem obrir les portes per encabir-hi quatre famílies que no tenen on anar. Són tranquils. No faran soroll ni crearan problemes. Per a qualsevol cosa poden parlar amb nosaltres”, els explica un dels portaveus de la Plataforma. “A mi, mentre no siguin problemàtics, cap problema”, es repeteix la resposta entre els veïns.
Deu minuts després d’obrir la porta principal, l’esglai de satisfacció entre els concentrats, que ara ja són un centenar, es repeteix quan una de les finestres d’un dels habitatges del bloc s’obre, i dues persones despleguen una altra pancarta que diu: “Obrim les portes que el capitalisme ens tanca!! #BlocBages5”. Es criden consignes: “S’acabarà la pau social” i “No pot ser, gent sense casa i cases sense gent”.
Uns vint minuts després plantar-se davant el bloc, ja hi ha obertes les portes dels vuit habitatges. Els pisos són nous. Ara han de negociar amb l’Ajuntament que els faciliti el servei d’aigua, que encara és de titularitat pública. No és difícil, el consistori cedeix a la pressió per estalviar-se conflictes socials i a més, l’alcalde de la ciutat és també el president d’Aigües de Manresa. La llum, la punxen fins que se’ls regularitzi la situació.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
