L’actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ens cola una narració de l’Smart City (Ciutat Intel·ligent) com un compendi de virtuts, sense explicar, és clar, que darrere d’aquest miratge palpita un lucratiu negoci i uns efectes col·laterals que posen els pèls de punta.
“Barcelona imagina la ciutat que vol arribar a ser de gran…” (de gran?), proclama sense vergonya la web de l’Ajuntament (smartcity.bcn.cat) dedicada al tema. Per què intel·ligent? Què o qui ha decidit aquest epítet? Hi ha per ventura ciutats “ximples”?…
“No existeixen ‘ciutats intel·ligents’, ni ‘edificis intel·ligents’. Als qui cal exigir intel·ligència és als planificadors, responsables polítics i gestors de la ciutat”, afirma rotund Eduardo Pispada, pare del planejament urbanístic del Madrid d’Enrique Tierno Galván.
Un gran pastís
Sense anar més lluny, Wikipedia -que qualifica el terme d'”emergent” i, en conseqüència, subjecte a constant revisió- defineix l’Smart City com un concepte de màrqueting (!). Això sí, teòricament adornat d’atributs com promoure una qualitat de vida elevada, el desenvolupament econòmic-ambiental durador i sostenible, la governança participativa, la gestió prudent i reflexiva dels recursos naturals… que, en molts casos, com és el de la Barcelona de Trias, es limiten a la tecnologia i al negoci cru i pelat amb les dades.
Segons el director de globalització de la multinacional Cisco Systems, Wim Elfrink, el volum de negoci vinculat al desenvolupament de les Smart Cities podria assolir els 1,2 bilions de dòlars en els pròxims deu anys. Un pastís que, majoritàriament, es reparteixen corporacions transnacionals com IBM, Schneider Electric, Microsoft o Cisco que, en solitari o de manera concertada, operen com a integradors, operadors de xarxa, venedors de producte i proveïdors de serveis gestionats.
La “Internet de les coses” serà el mercat més gran de dispositius del món. S’estima que el 2019 serà més del doble de la grandària dels mercats combinats dels telèfons intel·ligents, PC, tablet, vehicles connectats i dispositius complementaris.
Aquesta idea de “ciutat intel·ligent” es fonamenta en una banda ampla sense fil que arriba a totes parts i en la incorporació de sensors computeritzats en el teixit urbà. En aquesta “ciutat intel·ligent”, com la que proposa Xavier Trias per Barcelona, quin serà paper del ciutadà? Aporta voluntàriament i desinteressada informació a una base de dades urbanes rendibilitzada per empreses privades? Se’l veurà com un píxel que es desplaça de casa seva al treball i a les botigues i de tornada a casa una altra vegada davant una pantalla de gràfics 3D a tot color?, es pregunta Euroresidentes.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
