El “míssil” llançat pel departament del Tresor dels Estats Units contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) ha posat al descobert les misèries que s’amaguen darrere la façana del paradisíac Coprincipat del Pirineu. Un dels “edificis” de l’arquitectura institucional que han resultat més greument afectats per la nota demolidora del FinCEN ha estat l’administració judicial andorrana.
Segons ha transcendit aquests dies, el Tribunal de Corts (l’equivalent al Tribunal Suprem espanyol) va decidir aixecar, en una escandalosa sentència del 13 de maig de 2014, l’embargament dels dipòsits bancaris a la BPA que tenia el magnat chavista Diego Salazar, acusat per la Fiscalia del país pirinenc de blanqueig d’uns 200 milions d’euros. Aquesta sentència va ser signada per la magistrada Anna Estragués, un dels cinc membres del Tribunal de Corts.
Magistrats forasters
En una altra polèmica decisió d’aquesta instància judicial, la magistrada Concepció Barón ha desestimat la comissió rogatòria impulsada per l’Audiència Nacional espanyola per tal d’accedir a la documentació bancària de Jordi Pujol Ferrusola a la banca andorrana. Aquesta diligència, instada pel magistrat Pablo Ruz, és fonamental per esbrinar, d’una vegada per totes, el misteri de la “deixa” que, segons l’expresident de la Generalitat, és a l’origen de la fortuna offshore dels Pujol.
L’administració judicial andorrana està formada per tres nivells: la Batllia o jutjats de primera instància, amb capacitat per dilucidar delictes econòmics que no superin els 12.000 euros; el Tribunal de Corts, cambra de segona instància, constituïda pel president, el vicepresident, un magistrat titular i dos magistrats adjunts; i el Tribunal Constitucional, format per quatre membres, dos espanyols i dos francesos.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
