De què serveix l’activitat parlamentària, si el Govern es mou reiteradament en el sentit contrari a l’expressat majoritàriament en diverses votacions?La triple maniobra de Boi Ruiz abans de la Setmana Santa ha tornat a posar de manifest l’estil de Govern convergent en matèria sanitària.
L’Executiu d’Artur Mas no només ha fet diverses passes més enllà en el desmuntatge de la sanitat pública -un procés engegat els anys 80 amb Jordi Pujol a la Generalitat i en el qual Xavier Trias va tenir un rol destacat, com a conseller de Salut del 1988 al 1996-, ho ha fet gràcies a la complicitat del mainstream mediàtic, mentre segueix pilotant políticament el procés sobiranista.
Així, malgrat que el Parlament -tots els grups excepte el de CiU- va forçar Salut a iniciar una investigació interna sobre la privada Barnaclínic, inserida en un hospital públic com el Clínic de Barcelona, s’ha autoritzat els centres de la xarxa sanitària pública a acollir sanitat privada en les seves dependències. Malgrat que el Parlament va aprovar una moció per paralitzar l’aprovació d’un consorci públic que unificarà en un sol ens la gestió de la sanitat a Lleida, Salut l’està ultimant. I malgrat que la venda del big data sanitari havia quedat aturada en seu parlamentària, el projecte Visc ha reviscolat al DOGC i inclou la possibilitat de subcontractar empreses i entitats que gestionin les dades.
Els mitjans catalans amb més difusió no s’han fet gaire ressò ni han contextualitzat la controvertida tripleta de mesures acumulades just abans de la Setmana Santa, ni des del punt de vista del contingut i el seu impacte sanitari, ni des del vessant del menyspreu al Parlament.
Políticament, els tres moviments de Boi Ruiz indiquen que la Generalitat tira pel dret, amb més o menys complicitat d’ERC. O sense. El president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha amenaçat de portar als tribunals la creació del Consorci Sanitari de Lleida i el projecte Visc i ha demanat a ERC, en aquest sentit, que no protegeixi un Govern i un conseller de Salut que es fumen, un rere l’altre, els mandats del Parlament.