L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural encara no han explicat als seus perquè van empassar-se les seves exigències que hi hagués eleccions “plebiscitàries” immediatament després de la consulta del 9 de novembre. Després de fer grans escarafalls i exigències a la plaça de Catalunya, Carme Forcadell i Muriel Casals van donar per bona la proposta del president de la Generalitat, Artur Mas, de no celebrar eleccions i anunciar que es farien quasi un any després, el 27 de setembre.
Onze mesos en què el president, els seus consellers i tots els que es beneficien de la campanya pro-independència seguiran cobrant puntualment els seus sous i subvencions mentre les retallades a tots els àmbits socials es mantenen o s’agreujen. El paradís del país perfecte ha quedat posposat una bona temporada.
No és que el soufflé independentista hagi baixat. És que els que l’escalfaven han sortit de la cuina i són al menjador veient la tele, petant la xerrada, esperant a veure com pinten les eleccions municipals del proper 24 de maig. Les presses s’han esvaït.
No és estrany que, vist el que hem vist, Oriol Junqueras tingui seriosos dubtes que el 27 de setembre hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya. Plebiscitàries o normaletes. Se li va escapar en una conversa informal a la ràdio del seu poble, Sant Vicenç dels Horts. Així, en confiança, va confessar que no se’n fiava que Mas acabi convocant-les.
Si no han calgut gaire arguments per congelar un any “el procés”, per què ha de creure Junqueras que Artur Mas no estarà temptat de tirar un any més de veta? Així, podrà complir els seixanta anys al Palau de la Generalitat i cedir el testimoni a qui correspongui.
Atenció, doncs, al resultat de les eleccions del 24 de maig. Segons com, el setembre tindrem Diada i Festes de la Mercè, però igual, en comptes de plebiscitàries, Artur Mas ens fa un altre moviment de maluc i tenim “pelviscitàries”. És a dir, no tenim eleccions.
