El grup Ercros ha portat una doble comptabilitat sobre el mercuri que acumula a la seva planta de Flix per produir clor, revela aquest dijous eldiario.es a partir de comunicacions internes de la planta remeses a la bústia Filtra.la.
Segons aquesta informació, les quantitats reportades a la Comissió Europea i a EuroChlor, la patronal del seu sector, no eren les mateixes que les que circulaven en el grup. Entre els missatges filtrats hi ha evidències del coneixement de la suposada comptabilitat paral·lela de mercuri per part de càrrecs de l’empresa i d’una discrepància en aquesta comptabilitat sostinguda entre els anys 2001 i 2009, comunicada internament sota l’epígraf “modificat”.
Segons ha declarat a eldiario.es la secretària general d’Ercros, Teresa Conesa, mesuren l’estoc de mercuri de les dues maneres que existeixen, per nivells i per tècnica radiomètrica. En canvi, però, no aclareix el motiu pel qual es remetia la menor de les dues xifres. Conesa tampoc s’ha pronunciat sobre les pràctiques que destapen els correus filtrats. “No puc dir que siguin reals o no” ha estat la seva resposta.
L’extrema toxicitat del mercuri fonamenta l’obligació que tenen grups com Ercros d’informar les autoritats sobre les quantitats que emmagatzemen. La producció de clor a la planta de Flix, per cert, és una de les que Ercros preveu tancar, el 2017.
Reacció d’Ercros
Ercros s’ha posat en contacte amb EL TRIANGLE per assenyalar que “sota l’empara del contingut d’aquests correus [filtrats a eldiario.es], es vol fer veure com escandalós aspectes de funcionament normal d’una fàbrica. Per exemple, es parla d’un trasllat de mercuri de la fàbrica de Flix a la fàbrica de Palos però no es diu que és totalment legal i està perfectament documentat”.
A més, aquest grup assenyala que “no ha falsejat les xifres sobre el balanç del mercuri” i que la informació es basa en “uns suposats correus interns, dels quals es desconeix la procedència tota vegada que les persones que figuren com a destinataris o remitents asseguren que no han cedit a tercers cap correu. Per tant estaríem al davant d’una violació de la Llei de Protecció de Dades. I en última instancia, tampoc podem assegurar que aquests correus no hagin estat manipulats”.
