La denúncia del Tresor dels Estats Units contra la Banca Privada d’Andorra (BPA) per la suposada participació activa d’aquesta entitat en el blanqueig de diners procedents d’organitzacions criminals esquitxa dues figures de la vida pública catalana i qüestiona la seva permanència a les institucions públiques i privades de les quals formen part.
El cas més obvi és el del directiu del FC Barcelona Ramon Cierco, que és codirector de la BPA, però les acusacions de les autoritats nord-americanes també fan encara més insostenible la situació del diputat convergent Xavier Crespo, imputat en el cas Clotilde, que resisteix a l’hemicicle.
Segons la instrucció d’aquest cas, Crespo, quan era alcalde de Lloret de Mar, va ser subornat per Andrei Petrov, a qui els EUA vinculen als moviments de diners de la màfia russa pels quals s’acusa la BPA.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) veu “indicis racionals de criminalitat” en la relació de Crespo i aquest presumpte membre de la màfia russa, qui hauria rebut ajuda d’un alt càrrec de la BPA i hauria obtingut crèdit d’aquesta entitat que va emprar per dur a terme la seva activitat corruptora.
El blanqueig de diners atribuït a Petrov en el cas Clotilde s’enfila fins als 56 milions d’euros. Crespo i Petrov seuran a la banqueta dels acusats per aquest cas.
Doctrina convergent
El fet de tenir un diputat imputat i pendent de ser jutjat per una presumpta relació amb organitzacions mafioses no ha tingut cap conseqüència política fins ara. En aquest sentit, la flamant comissionada per a la transparència, Núria Bassols, va ubicar el llistó recentment, tot dient que un imputat pot formar part de les llistes electorals i que la lentitud de la Justícia obliga a mirar cas per cas. Segons Bassols, no s’han de descartar imputats de les llistes fins que no s’obri contra ells un judici oral.
El nomenament de Bassols va ser polèmic perquè fou responsable de la polèmica desimputació del diputat convergent Ferran Falcó en el cas Adigsa.
