El recurs presentat per la defensa de Joan Carles de Borbó contra l’admissió a tràmit de la demanda de paternitat de la belga Ingrid Sartiau ha rebut el suport de la Fiscalia del Tribunal Suprem.
En l’escrit on expressa la seva oposició a la demanda, la Fiscalia assenyala que té un “escàs cabal probatori” i argumenta, en concret, que no inclou el mínim principi de prova citat en l’article 767.1 de la Llei d’Enjudiciament Civil sobre la veracitat d’uns fets de fa més de quatre dècades que, a parer del Ministeri Públic, no es troben certificats amb dades concretes. En aquest sentit, nega que l’acta notarial aportada per la mare d’Ingrid Sartiau, sobre la suposada relació que va mantenir amb l’anterior cap d’Estat, constitueixi un principi de prova.
El precedent d’El Cordobés
La negativa a passar la prova biològica de paternitat, en darrera instància, no ha demostrat ser bona una estratègia defensiva. N’és un exemple el cas del torero Manuel Benítez, El Cordobés, que s’hi va negar, però va veure com el Suprem el declarava pare de Manuel Benítez Velasco, el 1988, i com el Tribunal Constitucional, el 1990, rebutjava el seu recurs d’empara.
La Justícia va considerar en aquell cas que la negativa a passar la prova no pot consagrar “la impunitat” i que “constitueix base suficient perquè el tribunal estableixi el nexe causal necessari per arribar a una conclusió sobre la filiació reclamada”.
Aquell cas va confirmar la doctrina favorable a declarar la paternitat quan el demandat es nega a passar la prova i existeixen altres dades que avalen la suposada paternitat.
