La part del projecte d’El Bulli Foundation que s’havia d’implementar a la Cala Montjoi, tot ampliant més d’un 250% l’àrea que actualment ocupa El Bulli dins el Parc Natural del Cap de Creus, depenia de l’aprovació d’una llei especial per part del Parlament de Catalunya que, feta a la mida de les necessitats de Ferran Adrià, estava previst que li permetés enllestir una obra d’ampliació per sobre del límit legal actual, del 20%.
Però aquest dijous s’ha anunciat que el polèmic projecte, de moment, es queda a la nevera. El Govern ha acceptat la petició d’Adrià i ha paralitzat la tramitació de la llei que donava llum verda a la iniciativa del xef, que la Generalitat beneïa amb la consideració d'”actuació interès públic de primer ordre”.
Adrià ha declarat a El Periódico que vol “estudiar a fons” les al·legacions contra el projecte amb la intenció de millorar-lo. Per la seva part, el director general d’Urbanisme, Agustín Sierra, ha indicat que s’esgotarà la tramitació -es troba en fase d’al·legacions- i tot quedarà preparat per si cal aprovar-la en el futur. Es tracta, segons fonts de Territori citades per la Cadena SER, d’una aturada tècnica en espera d’estudiar al·legacions, parlar amb els arquitectes i deixar passar el període electoral que s’acosta. Mentrestant, l’Ajuntament de Roses ja ha acceptat una sol·licitud per ampliar El Bulli un 20%, límit legal vigent.
Crítiques a l’urbanisme cultural’
Els plans d’Adrià a la Cala Montjoi han indignat d’allò més els ecologistes per les seves conseqüències mediambientals i urbanístiques. L’elusió de la normativa actual mitjançant una llei a la mida d’un santuari de la gastronomia d’Adrià, emparat en l’argument de l’interès públic, comportaria, segons adverteix Ecologistes en Acció, contradir una desena de lleis, reglaments i directives comunitàries i establiria les bases d’una nova via a l’especulació urbanística sobre sòl protegit.
Segons denunciava aquesta ONG el setembre del 2014, mitjançant l’informe Banderes Negres, “la permissibilitat d’aquestes excepcions per tirar endavant el projecte del cuiner, unides a una nova llei de Costes que deixa en completa desprotecció gran part del nostre litoral, crea una nova forma d’urbanisme cultural que reedita el mateix vell model privatitzador i especulador amb el territori que ens ha portat a la crisi actual amb danys irreversibles per al territori i els seus ecosistemes”.
