En l’argot intern de Banca Catalana, en temps de Jordi Pujol, hi havia els anomenats «crèdits PC» o «avals PC». Aquestes sigles corresponien a les operacions de risc que aprovava el banc per ordre directa del seu vicepresident executiu -i, després, president de la Generalitat-, encara que no reunissin les condicions o les garanties formals per atorgar-los. Segons s’explica en el llibre Banca Catalana, más que un banco, más que una crisis, les sigles PC volien dir «Per Catalunya».
És a dir, eren operacions que ordenava Jordi Pujol en funció de la seva particular concepció dels «interessos de la pàtria» i que s’havien d’acatar, sí o sí. Per això, una altra versió «conyona» apunta que PC volia dir «Per collons».
Curiosament, les sigles PC les tornem a trobar presents, anys després, a començaments del segle XXI, en la tortuosa historia accionarial de l’empresa La Seda de Barcelona. És una casualitat o un «clin d’oeuil» per a iniciats? Algun dia tal vegada ho acabarem sabent…
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE ‘EL TRIANGLE’ D’AQUESTA SETMANA